Louis Renault (jurista)
De Viquipèdia
 |
|---|
| Premi Nobel |
Louis Renault (n. Autun, França, 21 de maig de 1843 - † Barbizon, 8 de febrer de 1918). Jurista francès, premi Nobel de la Pau en 1907.
[edita] Vida i obra
Després d'ensenyar dret romà i mercantil a la Universitat de Dijon entre 1868 i 1873, es traslladà a París, on fou membre de la Facultat de Ciències Polítiques (1874) i professor de dret internacional (1881).
El 1890 fou nomenat conseller del Ministeri d'Afers Exteriors, i va representar el seu país a diverses conferències internacionals, incloses la segona Conferència de Pau de La Haia (1907) i la Conferència Naval de Londres de 1908-1909. Actuà també com a membre del Tribunal de la Haia i intervingué en moltíssimes intermediacions internacionals de caire molt divers (tals com regulació dels drets de propietat intel·lectual, regulacions del cable submarí, aviació militar, abolició de l'esclavitud, etc).
Fou un important àrbitre; els seus casos més famosos foren el Japanese House Tax (1905), el cas Casa Blanca (1909), el cas Sawarkar (1911), el cas Carthage (1913) i el cas Manouba (1913).
El 1907 rep el Premi Nobel de la Pau junt amb Ernesto Teodoro Moneta.
Va ser un autor molt prolífic. Entre les seves obres es troben articles i monografies especialitzades en dret internacional. Junt amb el seu col·lega i amic Charles Lyon-Caen va escriure un tractat en nou volums sobre dret internacional del qual s'editaren moltes edicions. És autor de Introduction à l'étude du droit international (o Introducció a l'estudi del dret internacional) (1879), Les Convencions de La Haia sobre el dret internacional privat (1903), Les primeres violacions del dret de gents per Alemanya (1917) i moltes altres.
[edita] Enllaços externs
(anglès) Biografia de la Fundació Nobel.
