LIGO

De Viquipèdia

El LIGO (Laser Interferometer Gravitacional-Wave Observatory, «Observatori d'ones gravitatòries per interferometria làser») fou fundat en el 1992 per Kip Thorne i Ronald Drever de Caltech i Rainer Wiss del MIT, segons una proposta original de Thorne i Drever de 1984. LIGO és, per tant, un projecte conjunt de científics que treballen al MIT i a Caltech. Rep suport de la National Science Foundation (NSF). Amb un cost de 365 milions de dòlars (USD de 2002), ha estat el més gran i ambicios projecte mai fundat per la NSF. La Intenational LIGO Scientific Collaboration (LSC) és un creixent grup de investigadors, uns 400 individus i 40 institucions, que treballen per analitzar les dades del LIGO i altres detectors, i també intenten obtenir detectors més sensibles en el futur. Entrà en funcionament el 29 de juny del 2002.

[edita] Els fins

El propòsit del LIGO és observar directament les ones gravitatòries d'origen còsmic. Aquestes ones van ser predites per primera vegada per la Teoria de la Relativitat General d'Albert Eintein en el 1916, quan la tecnologia necessària per la seva detecció encara no existia. Les ones gravitatòries varen ser confirmades indirectament quan es feren observacions del púlsar binari PSR 1913+16, per la qual cosa es va concedir el Premi Nobel en el 1993.

S'ha parlat durant molt de temps de la detecció directa d'ones gravitatòries, amb les quals s'obriria una nova branca de l'astronomia per complementar els telescopis electromagnètics i els observatoris de neutrins. Amb els treballs de Joseph Weber sobre els detectors de barra de massa ressonant es va produir qualque progrés en la dècada de 1960, que continuen amb 6 experiments significatius en tot el món. A la dècada de 1970 alguns científics, entre ells Reiner Weiss s'adonaren de possible aplicació de la interferometria a la mesura de les ones gravitacionals.

L'agost del 2002, el LIGO començà a cercar ones còsmiques gravitacionals. S'esperen trobar emissions significatives, segons les prediccions, de sistemes binaris xucladors (col·lisions i coalescències d'estrelles de neutrons i forats negres), col·lapses en forma de supernova de nuclis estel·lars (que formen estrelles de neutrons i forats negres), rotacions d'estrelles de neutrons amb crostes deformades i residus de radiació gravitacional creades pel naixement de l'univers. Des del principi de la dècada de 1990, els físics especialistes en interferometria creuen que la ciència està en el punt en que es possible la detecció d'ones gravitatòries d'interès astrofísic significatiu.

[edita] Observatoris

El LIGO opera dos observatoris de ones gravitatòries al mateix temps: el LIGO Livingston Observatory, a Livingston, Louisiana i el LIGO Hanford Observatory, a la Reserva Nuclear de Hanford, situada a Richland, Washinton. Aquest dos llocs estan separats per 3.002 kilometres (1.876 milles). Degut a que s'espera que les ones gravitatòries viatgin a la velocitat de la llum, aquesta distància correspon a una diferència del temps d'arribada de uns 10 mil·lisegons. Mitjançant la triangulació, la diferència en els temps d'arribada, es podrà determinar l'origen de la radiació gravitatòria en el cel.