La dama de piques (Txaikovski)

De Viquipèdia

La dama de piques (Пиковая дама en rus, trasliterada com Pikovaia dama) és una òpera amb música de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret de Modest Txaikovski (germà del compositor) basada en el conte homònim de Aleksandr Pushkin. Va ser estrenada el 19 de desembre de 1890 en el Teatre Mariinski de Sant Petersburg.

L'òpera se solia representar anteriorment en francès, sota el títol de Pique Dame. Recentment s'ha adoptat el costum d'utilitzar la versió original.

La trama de l'òpera gira en torn de Herman, un oficial de l'exèrcit que manipula a Lisa per a arribar fins a la seua àvia, la comtessa. Sobre aquesta vella dama circula la llegenda que és coneixedora d'una fòrmula per a juanyar al joc de cartes, però que si el revela a una persona més, morirà. Herman, obsessionat per conèixer el secret, arrisca la seua carrera, l'amor de Lisa, la vida de la comtessa i finalment la seua vida.

La història original de Pushkin va ser modificada perquè el drama fóra apropiat per a l'òpera. En l'òpera, l'amor per Lisa, tot i ser important, no és tant com l'obsessió de Herman amb el secret de les cartes. D'altra banda, Herman no mor, però sí que embogeix. Lisa se suïcida. En l'òpera s'aguditzen les desigualtats socials que separen als personatges principals.

El personatge principal és Herman; ha de cantar en les set escenes que la componen i per tant sol ser un paper que requereix una gran capacitat i excel·lens qualitats vocals. Va ser escrit per al reconegut tenor rus Nicolai Figner, qui el va interpretar en l'estrena.

[edita] Història

La gerència del Teatre Imperial va oferir entre 1887 i 1888, una comissió a Txaikovski per a escriure una òpera sobre un guió d'I. A. Vsevolozhskii. El compositor va rebutjar la proposta original, però finalment la va acceptar l'any 1889. Cap a finals d'aquest mateix any, es va reunir amb els directors del teatre per a discutir el guió, l'estructura de les escenes i els elements de la producció.

Txaikovski va esbossar l'òpera entre gener i març a Florència, en tan sols 44 dies. Entre juliol i desembre de 1890, va completar uns canvis al text, recitatius i parts vocals. Treballant junt amb Figner, el tenor que va donar vida al paper de Herman, va crear dues versions per a l'ària de l'última escena. Tots aquests canvis es troben en les partitures i annexos de la primera i segona edicions.

Mentre componia la música, Txaikovski va canviar sovint el llibret, retocant substancialment el text, afegint notes escèniques, fent reduccions, i escrivint noves parts per a les àries de Ieletski, Lisa, i el cor.

El compositor va participar en la preparació de l'estrena en Sant Petersburg, de la qual els crítics van escriure comentaris molt favorables, sobretot per a Figner. El mateix Txaikovski va escriure després: "Figner i l'orquestra del teatre... han fet un verdader miracle".

La dama de piques, com el compositor esperava, va ser un gran èxit, i l'èxit es va repetir dotze dies després, quan va ser estrenada a Kíev. El 4 de novembre de 1891 es presentava en el Teatre Bolshoi de Moscou. Txaikovski estava molt satisfet de la seua obra.