La Vilella Baixa
De Viquipèdia
|
|
| Dades municipals | |
|---|---|
| Gentilici | Vilellà de Baix, vilellana de Baix |
| Població (2005) | 177 hab. |
| Superfície | 5,6 km2 |
| Densitat (2001) | 31,5 hab/km2 |
| Altitud | 220 m |
| Coordenades | 41°13'21"N, 0°45'49"E |
| Entitats de població | 1 |
La Vilella Baixa és un municipi de la comarca del Priorat.
Es dedica principalment a l'agricultura, el vi, el comerç, la construcció i, últimament, el turisme.
Taula de continguts |
[edita] Demografia
La seva demografia ha passat dels més de 1 000 habitants a finals del s.XIX, a un mínim de 150 habitants a mitjans dels 90 dels s.XX , després de la fil·loxera i la industrialització, amb el consegüent despoblament rural. En el tombant del nou segle s'ha aconseguit un cert repunt de la població (molta de la qual treballa fora del municipi) i actualment hi ha censats més de 200 habitants, notable increment en una comarca on la recessió poblacional encara és ben viva.
[edita] Història
El seu orígen se sol atribuïr als àrabs, que hi haurien fundat una alqueria depenent de Siurana amb un nom derivat del mot àrab velazha, que significa meandre de riu. Altres historiadors -sense negar-ne l'orígen àrab- es refereixen al topònim com a derivat de vila.
[edita] Llocs d'interès
El poble el travessen el Riu de Montsant i el riuet d'Escaladei, i a l'aiguabarreig on s'ajunten hi ha l'impressionant pont romànic de dos arcs més un tercer arc que es va afegir per sortejar el riuet el 1886 i que segueix l'estil arquitectònic dels altres dos. A part del pont gran, destaca com a monument l'església de Sant Joan Baptista, del segle XVIII, d'estil renaixentista amb tres naus. La característica més peculiar del poble és l'alçada de les seves cases que donen al coster dels dos rius, que poden tenir 6 o més plantes a la banda del riu, quan les mateixes cases a la banda del carrer poden ser només d'una o dues plantes. L'escriptor Josep Maria Espinàs l'anomenà en un dels seus primers llibres de viatges "La Nova York del Priorat", apel·latiu que ha fet fortuna. També destaca el Carrer que no Passa, de fortes reminiscències medievals i on se situa el nucli original del poble. Es passa per un porxo d'arcs apuntats i el carrer no té sortida. En el primer dels arcs encara s'hi poden veure els forats que es feien servir per tancar-se dins el recinte murallat en cas d'incursions enemigues.
[edita] Turisme
El poble compta amb dues botigues on s'hi poden comprar productes típics i embotits, dos restaurants, un d'ells fonda amb habitacions, i multitud de cases rurals completament equipades.
[edita] Comunicacions
Les comunicacions principals són la carretera T-710, provinent de Falset, on s'enllaça amb la N-420 (Reus i Tarragona), i la T-702, que es dirigeix a Poboleda per enllaçar amb la C-242 i a l'altra banda cap a Cabacés, on es pot enllaçar amb l'eix de l'Ebre.
