L'Atzúvia
De Viquipèdia
| L'Atzúvia Adsubia |
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Marina Alta | |||
| Gentilici | Atzuvià Atzuviana |
||
| Població (2002) | 605 | ||
| Superfície | 14,70 km2 | ||
| Densitat | 41,16 hab/km2 | ||
| Altitud | 102 m | ||
| Nuclis de població | 2 | ||
| Coordenades | 38° 50’ 49” N 0° 09’ 07” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Dénia | ||
L'Atzúvia o Adsubia és una població de la comarca de la Marina Alta. Antigament es denominava Atzúvia dels Roques o la Vila dels Roques. Està situada en la vall de Pego als peus de la Serra Gallinera i la Serra Negra.
Taula de continguts |
[edita] Història
Malgrat les evidències del pas d’ibers i romans l’origen de la població és àrab. Jaume I va cedir-lo el 1258 a Arnau de Romaní. Posteriorment crearia la baronia de Forna per al seu fill. En 1602 estava habitat per 6 famílies, però en 1609 restà despoblat rere l’expulsió dels moriscos; fou repoblat el 1611 per Francesc Roca amb mallorquins. Ha pertangut als Cruïlles (s XVI), els Figuerola ( s XVII) i els Julià i el baró de Santa Bárbara (s XIX). El 1845 el municipi reunia 150 jornals de secà amb una petita horta regada amb el safareig de Forna, en les seues muntanyes posseïa dues mines de carbó mineral, dues pedreres d'algeps, sis forns per a cuir-lo, tres pedreres d'arena i 200 caps de bestiar llaner. En 1911 Forna i L’Atzúvia es fusionaren passant a formar un únic municipi.
[edita] Demografia i economia
Al 2002 hi havien 605 habitants, molts d’ells estrangers, repartits en els dos nuclis de població: Adsubia i Forna.
L’economia ha estat tradicionalment agrícola (cítrics). Amb el desgavell turístic que afecta tota la costa creixen el sector serveis i la construcció.
[edita] Geografia
L’orografia del terme, de 14,7 km2, propicia el cicloturisme i el senderisme. Cal destacar entre els seus paratges el Tossal del Llop, zona d’acampada; la serra de l’Orxa, la serra d’Azafor, la cova de Bassiets i, la més coneguda, del Canelobre.
[edita] Edificis d'interés
El poble és blanc amb singulars formes als ràfecs de les teulades. Paga la pena visitar el casc urbà de Forna. Del seu patrimoni citar:
- El castell de Forna. Islàmic, pertangué al senyoriu d’Al-Azraq. Molt deteriorat però amb algunes estructures encara dempeus. Hi ha un projecte per a restaurar-lo.
- Església de sant Vicent Ferrer. Segle XX.
- Sant Bernat de Forna. Segles XVII –XVIII.
[edita] Gastronomia
Els plats típics són l’arròs amb crosta, les coques escaldaes, els pimentons i albergínies farcides i la paella.
[edita] Política
En les eleccions de 2003 el PP va obtenir 5 regidors, i l'alcaldia. El Bloc n’obtingué 2.
[edita] Festes
- 19 d’abril, Sant Vicent Ferrer.
- 7 de setembre, festes patronals.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
