L'Alguenya

De Viquipèdia

L'Alguenya és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà. El municipi és a 34 km al sudoest d'Elda, i compta amb dos nuclis de població: L'Alguenya i La Solana, on viuen uns 60 dels 1.464 habitants (dades de 2002). El 79,41% dels habitants saben parlar valencià segons cens de l'any 2001, i l'ajuntament està governat pel PSPV amb 6 regidors per 3 del PP. El terme, de 18,4 km², és envoltat per la serra del Coto, la de l'Algaiat, la Serreta i Penya Gorda, ofereix nombroses rutes senderistes. El seu clima és mediterrani àrid, es troba a 534 metres del nivell del mar.

[edita] Història

L'origen del poblament van ser les coves que estan fora del casc urbà actual i que durant molts anys s’utilitzaren com a vivenda habitual. Avui en dia s’hi conserven moltes d’elles com a segona residència. El nom vé l'àrab An-Hinna, que fa referència a una planta utilitzada per fer tints abundant en el terme. Malgrat tenir una parròquia independent, la seua història com a municipi independent és molt curta ja que fins 1826 fou llogaret de Monòver i fins 1934, en què es va constituir l'ajuntament, del Pinós.

En 1470 s'esmenta el lloc com a Canyada d'Alhenya en un document adreçat a Ferran el Catòlic. També apareix esmentada com Alhenya en altres documents, com ara un plet entre els senyorius de Monòver i Novelda. En el segle XVI hi ha notícies de la presència de moriscs.

En l'any 1934 aconseguí la seua independència municipal a causa d'un considerable augment demogràfic experimentat al llarg de la segona meitat del segle XIX i primeries del segle XX, amb una població de 1953 alguenyers en l'any 1900. A partir de la dècada dels 50 s'inicia un escurçament de la població fins l'any 2005, amb 1501 habitats de fet.

[edita] Tradicions i turisme

És un poble típicament agrícola dedicat al conreu de la vinya, l'oli i l'ametlla. S'hi elaboren, com a la resta de la comarca, bons vins, com ara el Tinto Doble Pasta, Rosado “Lágrima Virgen”, Fondelló, Mistela, etc. Hi ha també indústria de fabricació de licors i d'elaboració de marbre, aquesta en expansió.

L'artesania típica que s'hi ha conservat la trobem en el treball de l'espart i la randa de boixets. L'únic monument ressenyable és l'església parroquial de Sant Josep, bastida en 1738 en estil romànic, amb dues torres bessones afegides el segle XIX. S'hi conserva plenament la cuina típica de la zona: arròs amb conill i caragols, fasegures, gaspacho de torta a la pala, borreta, putxero, bons embotits artesanals, tot adobat amb els bons vins de què ja hem parlat.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Alguenya

• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Dades i xifres del municipi segons l'Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat