Kharpurt
De Viquipèdia
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa d'Armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.
Els armenis li deien Andzit (Antzith o Handzith). El àrabs li van dir Hisn Zayt (si be de vegades s'esmenta erròniament com Hisn Ziyad), els llatins Castellum Ziata, i els turcs Khartpert o Khartpurt.
La primera vegada que apareix a l'història fou el 978 quant pertanyia a Bardas Skleros i s'hi va refugiar l'hamdànida Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar expulsat de Mosul. Fou bizantina fins a la invasió seljúcida i vers el 1100 estava en mans d'un amir anomenat Djubuk del que un temps després va passar als ortúkides o artúkides.
L'ortúkida Balak Nasr al-Dawla hi va tenir presoners a Jocelin d'Comtat d'Edessa i Balduí II de Jerusalem.
Amb la partició del dominis ortúkides, Kharpurt va correspondre a Rukn al-Dawla Daud de Hisn Kayfa i mes tard Kharpurt va formar una branca separada encapçalada per Nizam al-Din Ibrahim, al que va seguir el seu fill Khidr i el fill d'aquest Nur al-Din Artuk Shah.
El 1234 l'ayyúbida Al-Kamil va fer una expedició contra el sultà de Rum Kaykubad i va annexar Kharpurt.
Després va pertànyer a Eretna, als Dhul Ghadir, als Ak Koyunlu, als safàvides, i el 1515 fou ocupada pels otomans. El governador no es va instal·lar a la fortalesa sinó a la vila de Mezere rebatejada Mamurat al-Aziz, que després fou el nom de tota la província.
[edita] Emirs de Kharpurt
- Djubu vers 1000-1113
- Balak Nasr al Dawla 1113-1124
- Daud Rukn al-Dawla de Hisn Kayfa 1124-1144
- Kara Arslan de Hisn Kayfa 1144-1164
- Muhammad Nur al-Din de Hisn Kayfa 1164-?
- Ibrahim Nizam al-Din
- Khidr
- Artukshah Nur al-Din ?-1234
