Josep Vicent
De Viquipèdia
Josep Vicent és un autor valencià nascut el 19 de març de 1976 al Verger (la Marina Alta).
Va començar a escriure poesia als 13 anys a l'escola, obligat per la mestra de llengües que obligava els alumnes a escriure poemes fins i tot en els exàmens; u d'aquests poemes escolars va ser el "Poema a la caiguda del mur de Berlín", del qual no es conserva cap còpia. Anys després, en l'institut, en el curs que el faria arribar a la majoria d'edat, va decidir que seria poeta. Ja a la facultat de filologia (catalana) es va posar a escriure i a participar en certàmens literaris. Els resultats que va aconseguir van ser, d'una banda un accèssit als premis DISE de la Universitat de València de l'any 1996, amb la plica Et deixe, alexandrins, amor com a penyora, que va ser publicat conjuntament amb altres guanyadors de narrativa. D'una altra, un segon premi del premi de poesia de l'Ajuntament del Verger l'any 1997, amb la plica, No l'hauries d'haver tancada, Pandora. En acabar la carrera va continuar escrivint i participant en altres concursos (Vila de Benissa, Ausiàs March de Gandia, etc.), on destaca haver quedat finalista en el premi perstigiós Ausiàs March de Gandia, l'any 1998, el resultat del qual va ser negatiu, ja que no va aconseguir que se'n publicara res. Al remat, ja al nou segle va poder imposar-se en el premi de Benissa de 2004, que finalment ha estat publicat amb el títol Dos poals de sabó i un cabàs de no res, quan, fet i fet, uns altres peguen el mos; no hi ha altre camí que descreure, a càrrec de l'editorial Viena l'any 2005.
