Joan Ramis i Ramis
De Viquipèdia
Joan Ramis i Ramis, escriptor, historiador i advocat, nasqué a Maó el 1746 i morí el 1819.
Malgrat que és pràcticament ignorat en els manuals d'història de la literatura, és la figura més important del neoclassicisme català. Menorca, que aleshores estava annexionada a Anglaterra, va viure el Neoclassicisme intensament i, durant la dominació britànica, l'economia menorquina esdevingué pròspera. La possibilitat de viatjar i d'estudiar fora de l'illa era una realitat en un moment en què el comerç i els negocis afavorien les relacions amb altres ciutats i universitats. Joan Ramis va rebre una educació selecta que va ampliar amb estudis de retòrica i poètica a Mallorca, i de dret civil i canònic a Avinyó.
Escriví les primeres poesies en català, castellà i llatí. Cal destacar les obres de teatre Lucrècia (1769) i Rosaura o el més constant amor (1783).
A partir de 1784 escrigué només en castellà. Les obres d'aquest període són més aviat mediocres. La més coneguda és La alonsiada (1818), poema narratiu. Els estudis històrics, en canvi, són fets amb gran rigor. Els més importants són Antigüedades célticas de la isla de Menorca (1818) i Historia civil y política de Menorca (1819).
 |
Aquest article és un esborrany sobre literatura i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
