Joan Bodon
De Viquipèdia
Joan Bodon (Crespin, Avairon 1920 - Arbatache, Algèria 1975) és segurament l'autor del segle XX més conegut i reconegut pels occitans. Dóna un gir a l'estètica i l'ètica de la literatura occitana cap a una modernitat de l'escriptura. Durant l'ocupació alemanya fou deportat per a treballar en el STO (Servei de Treball Obligatori).
Posa en escena el destí, sovint tràgic, de la civilització occitana i dels homes, barrenjant-hi la seva. La universalitat dels seus temes s'amaga dins una menuciosa descripció de la civilització occitana. En general tracta els problemes de l'home d'oc que vol integrar-se a la civilització moderna sense renegar la seva identitat.
En prosa és l'autor de novel·les com: Contes dels Balssas (1953) sobre la família Balzac, La grava sul camin (1956), La Santa Estèla del Centenari (1960), Lo libre de Catòia (1966), La Quimèra (1974), Las Domaisèlas (1976), Lo libre dels Grands Jorns, ... i de contes: Los contes del meu ostal... És també creador de poesies (Sus la mar de las galèras, 1975, etc), sovint adaptades en cançó.
