Islam Karimov

De Viquipèdia

Islam Abduganievich Karimov (en uzbek modern: Islom Karimov, rus: Ислам Абдуганиевич Каримов) (Samarcanda 30 de gener, 1938) és President de l'Uzbekistan des del 1991.

Karmimov nasqué a Samarkanda de pare uzbek I mare tadjik, i es va criar en un orfenat de la Unió Soviètica. Estudià enginyeria i economia a Taixkent, i esdevingué membre del Partit Comunista. Treballà en la Planta Aeronàutica de Taixkent i el 1983 fou ministre d'economia de la seva república.

Assolí el càrrec de Primer Secretari del Partit a l'Uzbekistan el 1989. El 14 de març de 1990 Karimov esdevingué President de la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan. Proclamà la independència d’Uzbekistan el 31 d'agost de 1991 i guanyà les eleccions de 29 de desembre d’aquell any amb el 86% dels vots. Les eleccions foren denunciades per fraudulentes, amb propaganda tendenciosa i recompte de vots falsificats, encara que el candidat i líder del partit opositor Erk (Llibertat), Muhammad Solih, decidí participar-hi. Poc després de les eleccions, una forta repressió política obligà els caps opositors a exiliar-se, d’altres foren condemnats a presó i alguns senzillament desaparegueren.

El 1995, Karimov allargà el seu mandat fins el 2000 mitjançanat un criticadíssim referèndum, i fou reescollit amb el 91.9% dels vots el 9 de gener, del 2000. Els Estats Units afirmaren que aquestes eleccions "no havien estat lliures ni justes ni oferiren als votants de l’Uzbekistan una veritable opció" [1]. L’únic canditat de l’oposició, Abdulhasiz Dzhalalov, va admetre que només havia participat en la cursa per a donar aparença democràtica i que donava el seu vot a Karimov. El 27 de gener de 2002, Karimov guanyà un altre referèndum per a allargar el mandat presidencial de cinc a set anys; el seu acabava el 2005, i així el podia allargar fins el desembre de 2007.

Els informes sobre Karimov en matèria de drets humans i llibertat de premsa han estat molt criticats per la comunitat internacional. En particular, el portantveu de l’ambaixada britànica a l'Uzbekistan, Craig Murray, ha afirmat que els informes sobre el règim de Karimov de condemnar la gent a mort tot bullint-los, ha estat qualificat per les Nacions Unides com a tortura "institucionalitzada i sistemàtica," en el sistema judicial de l’Uzbekistan.

Karimov està lluitant contra rebels islamistes, qui es creu que foren responsables de les bombes de març del 2004. Foren sentenciats Tohir Yuldashev i Juma Khodjiev (també conegut com a Juma Namangani), líder del Moviment Islàmic de l'Uzbekistan (MIU), a mort in absentia. Es creu que Namangani fou mort a Afganistan, però Yuldashev, que es creu que ha transformat el MIU en el Moviment Islàmic d'Àsia Central el 2003, encara és viu. Molts ciutadans acusats de mantenir lligams amb organitzacions islàmiques com Hizb ut-Tahrir són arrestats i torturats rutinàriament.

Després dels Atemptats de l’11 de setembre de 2001, Karimov ha estat considerat pels EUA com a un aliat estratègic en la seva guerra contra el terrorisme per la seva mútua oposició als islamistes. El país hostatjà una força de 800 sol,dats nord-americans a Karshi-Khanabad (també coneguda com a "K2"), que donà suport la invasió nord-americana d’Afganistan. Això reduí les critiques del govern nordamericà a les violacions dels drets humans, però el 2005 la base de Karshi-Khanabad fou avaluada i tornaren a criticar el govern usbec quan el maig del 2005 fou violentament dissolta una manifestació d’opositors al règim.

Està casat amb l’economista, Tatyana Akbarovna Karimova. Tenen dues filles i tres nets. La seva filla gran, Gulnara Karimova, és assessora de l’ambaixador d’Uzbekistan's a Rússia I es creu que ha construït un gran imperi commercial que inclou la majoria operadores de telefonia mòbil a Uzbekistan, clubs nocturns, i una factoria de ciment.

[edita] Enllaços

• Biografia oficial
• Informe de Human Rights Watch
• Muslim Uzbekistan Pàgina molt crítica amb el règim de Karimov
• Informe de l’ONU a Uzbekistan, 2004
• Informació d’Human Rights Watch sobre Uzbekistan