Ingmar Bergman
De Viquipèdia
Ingmar Bergman (nascut el 14 de juliol de 1918 a Uppsala, Suècia) és el cineasta europeu més important de la història per la magnitud de la seva obra i el seu compromís artístic, tant fora de lloc dels dictats en el món del cinema. Les seves dues passions han estat el teatre i el cinema. Per aquesta última ha estat reconegut mundialment fins que el 1983 es va retirar de la direcció cinematogràfica amb Fanny i Alexander (3 premis Oscar). Des d'aleshores ha col.laborat amb guions i sobretot a escriure assajos més o menys autobiogràfics: Imatges o Llanterna Màgica, entre d'altres.
[edita] Vida i Obra
Des de petit va estar influit per la figura del seu pare, pastor luterà, a qui acompanyava durant la pràctica del seu ministeri en els pobles rurals propers a Estocolm. És per aquesta raó que el tema religiós es troba omnipresent en la seva filmografia seguint un recorregut personalíssim; d'evolució autobiogràfica diríem. Amb el seu germà Dag jugaven de petits amb un teatre de titelles i una llanterna màgica, on les històries inventades hi jugaven un gran paper, cosa que no abandonaria mai. Els temes en la seva obra són: existència de Déu, l'ésser humà i la mort, l'exaltació de la joventut, la dona i el seu rol en la societat o el valor de la senzillesa.
Crisi (1945) , Presó (1948), Jocs d'estiu (1950), El setè segell (1956), Maduixes salvatges (1957), Persona (1965), Passió (1968), Fanny i Alexander (1983)
