Ilergets
De Viquipèdia
Els ilergets eren un dels pobles que ocupaven part de la península ibèrica abans de l'arribada dels romans. El seu substrat ètnic estava constituït, molt probablement, per indígenes provinents de l'Edat del Bronze i algunes de les tribus indoeuropeues que van ocupar la península en el primer mil·lenni aC, possiblement celtes i ligurs.
Estaven ubicats a la zona la qual seria conegut posteriorment com la Tarraconense, des del Baix Urgell fins al riu Ebre, ocupant el que en l'actualitat són les províncies d'Osca i de Lleida, ocupant les riques conques del riu Segre, el Cinca i l'Alcanadre, encara que la inestabilitat de les fronteres a la zona ha portat a trobar senyals de la seva presència durant llargs períodes de temps a l'actual província de Saragossa i el nord de Castelló, on pressionaven els edetans.
La seva societat política estava fonamentada en l'existència d'un Rei (reietons a les cròniques romanes), molt jerarquitzada amb oligarques que mantenien l'estructura social i un fort component militar. Se sosté la tesi que era una societat molt avançada a l'arribada dels romans i que eren bons comerciants. Algunes ciutats grans semblaven disposar d'una certa autonomia amb òrgans de govern a tall de cúries a partir del segle I aC, encara que bé podrien estar influïdes pel procés de romanització accentuada a partir del 195 aC.
La seva capital era Atanagrum, la ubicació exacta de la qual es desconeix. Una altra ciutat important era Ilerda, també denominada Iltirta o Iltirda, (l'actual Lleida), i que en determinats moments va ser també capital, arribant a considerar-se en alguns períodes com la ciutat més gran a la península al nord de Sagunt.
La seva economia estava basada en la ramaderia i el cultiu de gra. S'han trobat molins manuals giratoris. Va ser molt important el desenvolupament de la metal·lúrgia, l'orfebreria i la indústria tèxtil. La ceràmica tenia components fenicis i grecs, amb motius ornamentals geomètrics. Usen la moneda, de bronze i de plata, almenys des del segle III aC, la qual cosa va afavorir el comerç i la captació d'impostos.
La seva figura més notable va ser el rei Indíbil (h 258 aC -205 aC) que com a aliat de Cartago, va sostenir diversos enfrontaments amb els romans durant les Guerres Púniques. La ubicació estratègica del territori dels ilergets va afavorir les seves aliances amb Roma o Cártago (gairebé sempre amb aquesta última), encara que s'afirma en l'actualitat de manera unànime que l'autèntic interès dels ilergets i els seus cabdills era afavorir els seus propis interessos, defensar el seu poble i estendre's més enllà de les seves fronteres conquerint els pobles veïns al marge de les dues grans potències de la Mediterrània occidental del moment.
A més de les batalles on Indíbil i Mandoni, lloctinent d'aquell, van intervenir, els ilergets encara es van revoltar en el 195 aC contra Roma i van haver de ser sotmesos per Cató. A partir d'aquest moment comença la decadència d'aquest poble que en el 192 aC ha de demanar a Roma ajuda per defensar-se dels seus veïns, sotmesos ja a vassallatge romà els seus reis i eliminades les defenses de les ciutats.
El jaciment arqueològic d'un assentament ilergete que més informació ha ofert sobre la història d'aquest poble, a més de les obres dels autors antics romans, és la de La Pedrera de Vallfogona
