Hyderabad (Índia)
De Viquipèdia
- Vegeu Hyderabad (Pakistan) per a la ciutat homònima de la província de Sindh, al Pakistan
Hyderābād o Haidarābād (हैदराबाद) és una ciutat del sud de l'Índia. És la capital de l'estat d'Andhra Pradesh. També s'anomena així l'estat que va tenir aquesta ciutat per capital, i que va existir com a principat del 1724 al 1948 i com a estat de la Índia de 1948 a 1956.
Taula de continguts |
[edita] Origen del nom
Hyderābād també és coneguda com a Bhagyanagar. Aquest nom deriva d'una ballarina hindú (devadasi), que es va casar amb un príncep musulmà malgrat l'oposició del rei. Son nom era Bhagmathi i la ciutat va ser batejada en honor seu com a Bhagyanagar. Posteriorment, ella es convertí a l'islam tot prenent el nom de Hyder (o Haidar) Begum i la ciutat va passar a ser anomenada Hyderābād.
[edita] Història
L'àrea on ara hi ha Hyderābād formava part de l'imperi budista d'Ashoka al segle III aC. Diversos regnes hinduïstes dominaren la regió a partir d'aleshores, per entrar finalment a disputar-se-la amb els musulmans, fins que al final del segle XVI Mohammed Quli Qutb Shah consolidà el seu poder sobre la ciutat fortificada de Golconda, situada prop de l'actual emplaçament de Hyderābād. Posteriorment, féu fundar Hyderābād 8 quilòmetres a l'est de Golconda, a les ribes del riu Musi, que n'absorbí el creixement poblacional que no podia mantenir-se intramurs.
A través dels seus més de 400 anys, la ciutat ha estat enriquida amb moltes mesquites, temples, minarets, basars i monuments.
El 1724 Nizam-ul-Mulk Asif Jah I va fundar la dinastía Asif jahi. Era un general moghul que va conquerir el Decan pel seu sobirà i en fou designat virrei i amb la decandència del poder imperial moghul es va assegurar una independència que fou confirmada per les armes el 1724.
Des el 1748 al 1762 hi van haver lluites pel tron i els britànics van donar suport a Nasir Jung que fou proclamat sobirà (nizam) però va morir en combat el 1750 i va aconseguir el poder el pretendent que tenia el suport de França, Muzafar Jung, que fou assassinat el 1751, si be el seu fill Salabath Jung el va succeir. El 1762 el seu germà Nizam Ali Khan el va enderrocar i va ocupar el seu lloc. Fou la millor època del regne. Va morir l'agost de 1803 amb 72 anys i el va succeir el seu fill Sikander Jah (1803-1829).
A la seva mort el maig de 1829 va pujar al tron el seu fill gran Nasir ud Dowla, que va governar fins a la seva mort el 17 de maig de 1857. El seu fill Afzal ud Dowla fou el següent sobirà (1857-1869) i va morir el 26 de febrer de 1869 amb només 43 anys, deixant un fill de només 3 anys anomenat Mahboob Ali Pasha. Es va crear llavors un consell de regència en la que van participar els britànics.
El seu llarg regnat va acabar amb la seva mort el 31 d'agost de 1911. El seu fill Mir Osman Ali khan fou el darrer nizam: persona de gran riquesa, va fer donacions a institucions hindús, sikhs i musulmanes. El 14 d'agost de 1947 el país va accedir a la independència. El nizam, d'acord a les posibilitats ofertes pels britànics, va rebutjar entrar a l'Índia o al Pakistan (el sobirà era musulmà i la població hindú) i va optar per esdevenir independent.
Davant l'existència d'un estat dirigit per un musulmà enclavat dins el territori de la Índia, i davant dels disturbis provocat per la lluita entre les forces del nizam, amb el suport de les milicies musulmanes Razakar, contra els hindús partidaris de l'entrada a la Unió Índia, l'exèrcit indi va intervenir el 1948 i va annexionar el país, tot mantenint el nizam com a cap constitucional de l'estat. Els disturbis van anar acompanyats de pillatges, assassinats i violacions massives, perpetrades primer per milícies musulmanes contra la població hindú i, després de la intervenció de l'exèrcit indi, a l'inrevés. Una part dels musulmans va acabar emigrant al Pakistan.
L'estat de Hyderabad es va dissoldre el novembre de 1956 en formar-se nous estats segons criteris lingüístics, de manera que actualment el seu antic territori és part dels estats d'Andhra Pradesh, Karnataka i Maharashtra.
El nizam va morir el 24 de febrer de 1967.
[edita] Demografia
La població de la ciutat s'estima en 3,7 milions (2001); la de l'àrea metropolitana, en 6,4.
Hyderābād té tant població musulmana com hindú i cristiana. Les llengües que més s'hi parlen són l'urdú (sobretot per part dels musualmans) i el telugu (per part d'hindús i cristians). A més, l'hindi hi és molts estès i l'anglès és molt emprat per als negocis.
[edita] Economia
Des dels anys 90 moltes empreses estrangeres del sector de les telecomunicacions i la informació s'han instal·lat a la ciutat, que ha invertit notablement en infraestructura digital i s'ha beneficiat de la deslocalització que es dóna a les empreses del primer món. Tecnològicament és un dels centres més importants del país.
[edita] Transports
Hyderābād té, ultra diversos enllaços aeris regionals amb la resta de l'Índia, connexió amb ciutats de l'Orient Mitjà, el sud-est asiàtic (especialment Singapur i Malàisia) i els Estats Units d'Amèrica (Chicago).
És previst d'instal·lar-hi un monorail per alleujar-hi la congestió urbana.
[edita] Educació i ciència
Hyderābād és una important ciutat universitària. Disposa de vuit universitats i escoles professionals, entre d'altres la Universitat d'Osmania, la de Hyderābād i l'Institut Central d'Anglès i Llengües estrangeres (CIEFL).
Darrerament, a més, hom ha posat èmfasi en l'educació general, incloent-hi la femenina, amb l'objectiu d'incrementar la productivitat i fer millorar l'economia, cosa que alhora erosiona el sistema tradicional de castes. De moment, la taxa d'alfabetització hi és estimada en un 69,48% (superior a la mitjana nacional índia, del 59,5%).
