Humanisme
De Viquipèdia
L'humanisme, en sentit ampli, és un corrent de pensament enfocat en l'home.
Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics greco-llatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.
[edita] La filosofia de l'humanisme
- El filòsof grec Protàgores va mantenir una postura d'agnosticisme (questionant la possibilitat de coneixement de la divinitat) que és reivindicada habitualment per l'humanisme tot i que altres branques d'aquest moviment es declaren formalment atees Existencialisme i fins i tot existeix l'anomenat humanisme cristià .
- Al corrent del laïcisme, en la seva defensa de la independència de l'home i la societat de tota influència religiosa, també hi ha participat l’humanisme.
- Sòcrates va centrar en l’home, especialment en l’aspecte ètic, la reflexió filosòfica i la majoria dels altres filòsofs se’n van ocupar.
- La filosofia de l'humanisme té com objecte l’home no només com ésser natural sinó també en el seu ésser essencial i en conseqüència intenta fer de pont entre les ciències positives amb la metafísica.
- Ludwig Feuerbach (1804-1872) amb la seva crítica de la religió (que Marx considerava com definitiva) reclamava que l'antropologia substituís la teologia.
- L'home segons l'humanisme té un lloc especial al cosmos gràcies a les característiques humanes d'obertura al món, llibertat de comportament, poder de transcendir l'immediat i el seu caràcter d'esperit
- L’aportació de l'estructuralisme, replanteja les qüestions de llibertat, subjecte, història, cultura, societat, i les més recents sobre el sentit de l'home.
