Hibla Menor
De Viquipèdia
Hibla Menor o Megara Hibla (Esteve Bizantí l'esmenta com Hybla Mikra i Pausànies com Hybla Gereatis) . Era probablement una ciutat grega, colònia de Megara, i en aquest cas fou la mateixa que sota els romans es va dir Megara Hiblea (Megara Hyblaea).
Fou fundada sobre la ciutat sícula d'Hybla o molt a la vora, amb el nom de Megara, i fou destruïda per Geló de Siracusa quant feia 245 que s'havia fundat; els seus habitants foren expulsats o traslladats a altres ciutats i el seu territori incorporat a Siracusa.
El lloc va quedar despoblat fins a l'expedició dels atenencs el 415 aC quant Lamacos va proposar establir allí una base naval atenenca, cosa que no es va fer i el 414 aC els siracusans hi van construir un fortí que fou atacat pels atenencs sense èxit.
No torna a aparèixer fins a la segona guerra púnica quant ell lloc es esmentat com ocupat pels siracusans durant la seva lluita amb Marcel, i aquest general la va assaltar i la va destruir (214 aC); després va sorgir al lloc una petita ciutat que Ciceró esmenta com Megaris i pertanyent a Siracusa. Pomponi Mela i Plini l'esmenten com a ciutat. Estrabó diu que el nom de Megara ja no existia però el d'Hybla encara subsistia. Pausànies l'esmenta com pertanyent al territori de Catana però podia referir-se a l'altra Hybla (l'esmenta com a Hybla Gereatis).
La mel d'Hybla gaudia d'una certa fama segons Estrabó. Ptolomeu l'esmenta con Megara Hyblaea i Esteve Bizantí parla dels habitants (Hublaioi Galeotai Megareis) i Ciceró diu que els galeotae eren famosos per les seves interpretacions del somnis, qualitat que Pausànies expressament atribueix als habitants de Hybla Gereatis. Una hipòtesi es que hi havia una ciutat sícula anomenada Hybla al costat d'una grega anomenada Megara, però el mateix Pausànies admet la dificultat de distingir les dues ciutats sicilianes amb igual nom i eludeix un pronunciament definitiu.
El lloc de l'Hybla Megarea o Hibla Menor es va fixar a la desembocadura del Cantaro (antic Alabus); Tomaso Fazello al segle XVI va descriure les seves ruïnes. Però no es clar que corresponguin a l'antiga ciutat i un altra teoria les situa a tocar de la moderna Agosta, al llogaret de Melilli (nom potser derivat de mel).
