Henry Kissinger
De Viquipèdia
 |
|---|
| Premi Nobel |
Henry Alfred Kissinger ( Fürth, Alemanya 1923 ) polític nord-americà, que fou Secretari d'Estat entre 1973 i 1977. El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb Le Duc Tho.
Taula de continguts |
[edita] Joventut
Nasqué amb el nom de Heinz Alfred Kissinger el 27 de maig de 1923 a Fürth (Alemanya). El 1938 emigrà, amb la seva família d'origen jueu, als Estats Units per la persecució d'Adolf Hitler pels seus orígens jueus. El 19 de juny de 1943 aobtingué la nacionalitat nord-americana.
Durant la Segona Guerra Mundial, gràcies al seus coneixement d'alemany, fou intèrpret d'alemany per a l'exèrcit. Inicià els seus estudis a la Universitat de Harvard on es llicencià, el 1950, en filosofia i art, dedicant-se posteriorment a la docència.
[edita] Conseller de Seguretat Nacional
Als anys cinquanta Kissinger fou nomenat conseller del polític republicà Nelson Rockefeller, governador de l'estat de Nova York, esdevenint ocasionalment conseller de Dwight Eisenhower, John Fitzgerald Kennedy i Lyndon B. Johnson.
[edita] Apropament a la Xina
El 1969 el President nord-americà Richard Nixon el nomenà National Security Adviser (Conseller de Seguretat Nacional). En aquest càrrec supervisà les relacions polítques amb la Unió Soviètica, aconseguint signar els Acords SALT així com el Tractat anti-míssils amb Leonid Brezhnev. Així mateix inicià les relacions amb la República Popular de la Xina, després de 23 anys d'aïllament per la seva política comunista i pro-soviètica.
[edita] Guerra del Vietnam
La implicació de Kissinger en la Guerra del Vietnam va iniciar-se abans de ser nomenat Conseller de Seguretat Nacional pel President Nixon. Kissinger fou un informador secret durant la campanya electoral de Nixon, passant informació confidencial de les negociacions de Pau a París realitzades per l'administració del President Lyndon B. Johnson.
Com a Conseller de Seguretat va optar per una retirada de les tropes nord-americanes alhora que ampliava el paper de l'exèrcit de la República del Vietnam, el qual havia de ser capaç de defensar la integritat del Vietnam del Sud contra el poder nacionalista del Vietnam del Nord. Amb el suport de Nixon Kissinger fou l'impulsor de les campanyes de bombardeig de Cambodja, un país alié a la Guerra del Vietnam, però que donava refugi a tropes de l'exèrcit nacionalista i comunista del nord, el Viet Cong. Aquesta campanya es volgué mantenir en secret, davant una opinió negativa als Estats Units, i al fer-se públic provocà una sèrie de protestes en les principals universitats del país. Aquests bombardeigs van agravar la difícil situació a Cambdjo, immers en una Guerra civil, i que gràcies al caos generat per l'atac nord-americà els Khmers Roigs es veieren afavorits.
El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb el líder vietnamita Le Duc Tho, pels esforços en els acords de pau que van posar fi a la Guerra del Vietnam. Kissinger va acceptar el premi però Le el va declinar adduint que el seu país encara no estava en pau.
[edita] Secretari d'Estat
[edita] Guerra del Iom Kippur
El 22 de setembre de 1973 fou nomenat Secretari d'Estat del govern de Richard Nixon. La primera acció que feu front fou la negociació de pau per la guerra del Iom Kippur, que s'havia iniciat com un atac sorpresa dels exèrcits àrabs d'Egipte, Jordània i Síria contra Israel. Tot i que Israel havia recuperat part de territori que havia perdut incialment, Kissinger va presionar el govern sionista per afavorir la cessió de terreny als àrabs, iniciant-se així una de les primeres fases de pau entre Egipte i Israel, que Jimmy Carter finalitzaria amb els Acords de Camp David.
[edita] Política llatinoamericana
Avui dia s'admet la seva participació, sinó activa si passiva, l'any 1973 en el cop d'estat d'Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende a Xile, així com el cop d'estat a Uruguai, quan tot feia preveure la victòria de l'esquerra uruguaiana.
Amb la dimissió de Nixon l'any 1974 en motiu de l'escàndol Watergate continuà la seva tasca de Secretari d'Estat sota la presidència de Gerald Ford. Així mateix també ha rebut vàries acussassions d'haver organitzat el cop d'estat de 1976 a Argentina, organitzant la Junta Militar, així com l'Operació Còndor, un pla sistemàtic basat en el terrorisme d'estat per combatre el comunisme a Llationoamèrica.
Amb l'arribada al poder de Jimmy Carter Kissinger renuncià al seu càrrec i es retirà de la política activa, passant a treballar en el sector privat, creant la seva pròpia consultora.
[edita] Enllaços externs
| Principals països implicats: |
Esdeveniments:
|
Articles relacionats:
|
Protagonistes:
|
