Hassidim
De Viquipèdia
Hassidim (en hebreu pietós), és el terme utilitzat pels rabins per descriure els jueus que mantenien el nivell més alt d'observança religiosa i acció moral. El terme s'ha aplicat a moviments de tres èpoques diferents.
Els primers Hassidim, també anomenats l'Assidis o Hasidis, eren una secta jueva antiga que es desenvolupava entre 300 aC i 175 aC i que eren els partidaris més rígids del judaisme en contraposició d'aquells jueus que estaven començant a estar afectats per influències Hel·lenístiques. Els Hassidim van portar la resistència a la campanya hel·lenitzadora d'Antiochus IV de Síria, i també figuraven en gran part en les primeres fases de la rebel·lió dels Macabeus.
Durant el segle XII i XIII, sorgia a Alemanya un grup específic conegut com l'Hasidei Ashkenaz. Influïts per ben Saadia Joseph i amb elements messiànics i místics, consideraven la seva ideologia central la unitat de Déu, l'aplicació de justícia en totes les situacions, igualtat social i econòmica, i el martiti en les croades. L'obra ètica principal que es derivava del grup era el Sefer Hasidim, llibre del Pietós.
El tercer moviment a què s'aplica el terme Hassidim és el fundat en segle XVIII per Baal-Shem-Tov i conegut com Hassidisme.
