Harald V de Noruega
De Viquipèdia
Harald V de Noruega (Oslo 1937). Rei de Noruega des de l'any 1991, any en què succeí al seu pare, el rei Olaf V de Noruega. Harald és el tercer rei de Noruega des de que el país obtingué la independència l'any 1905. Harald és descendent tant de la reina Victòria I del Regne Unit com del rei Cristià IX de Dinamarca.
Nascut al Palau Reial d'Skaugum el 21 de febrer de l'any 1937 essent fill dels prínceps hereus, el rei Olaf V de Noruega i la princesa Marta de Suècia. Harald era nét del rei Haakon VII de Noruega i de la princesa Maud del Regne Unit per via paterna i del príncep Carles de Suècia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca.
Amb l'ocupació nacionalsocialista de Noruega, Harald i les seves dues germanes, les princesa Àstrid de Noruega i Ragnhild de Noruega junt amb la seva mare, la princesa Marta de Suècia hagueren d'instal·lar-se a la neutral Suècia. Pocs mesos després, gràcies a una petició formal del president Franklin Delano Roosevelt s'instal·laren als Estats Units. Així, Harald, el primer príncep hereu nascut a Noruega des de 1370, passà la seva infància a Maryland, Estats Units.
Instal·lats de nou a Noruega, Harald va inciar estudis a l'Escola Primària de Smestad i a partir de 1950 a l'Escola Catedralícia d'Oslo on es va diplomar en ciències l'any 1955. El 1955 va iniciar estudis militars a les escoles de cadets de la Marina i de la Cavalleria i entre 1957 i 1959 va estudiar a l'Acadèmia Militar per Oficials a la qual es va graduar en el grau de tinent.
L'any 1957 morí el rei Haakon VII de Noruega i Harald es va convertir en príncep hereu, títol que li va donar dret a participar de les reunions del Consell d'Estat. L'any 1958 va prometre la Constitució del país i va entrar a la Unversitat d'Oxford on va estudiar Ciències Polítiques, econòmiques i història. Posteriorment treballà per dues entitats estatals, la Companyia Naviera de l’Àrtic i la Comissió de Boscos.
Al llarg de la dècada de 1960 se li atribuiren diversos noviatges entre els quals destaquen el de la princesa Sofia de Grècia, el de la princesa Irene de Grècia i el de la princesa Alexandra de Kent.
La ferma voluntat del rei Olaf V de Noruega de casar el seu fill dintre dels cercles de la reialesa i els debats parlamentaris retrassaren el compromís amb la ciutadana noruega Sònia Haraldsen que ocorregué l’any 1967. El casament se celebrà a Oslo l’any 1968 i la parella ha tingut dos fills:
Des de juny de 1990 i fins a la mort del seu pare el dia 17 de gener de 1991 actuà com a regent del regne de Noruega. El 23 de juny fou solemnament entronitzat com a rei a la catedral Nidaros de Trondheim. Com a cap d’estat, el rei és comandant en cap de l’Exèrcit i l’Armada i ostenta el rang de general i almirall de les tres armes.
Amb els compromisos matrimonials dels seus fills arribaren importants escàndols en el si de la família reial noruega. L’hereu al tro contreia matrimoni amb una jove noruega de classe humil, mare d’un fill d’una anterior relació amb un traficant de drogues i que suposadament havia estat la protagonista de vídeos de porno casolà, el passat de Mette Marit fou qualificat per la prema de torbolent i la pròpia princesa opinià que havia estat salvatge. La princesa Marta Lluïsa contreia matrimoni amb un escriptor de reputació dubtable la qual cosa li provocà la renúncia als seus drets al tron i al tractament d’altesa reial.
Cas de monarca-ciutadà en un país on l’aristocràcia resta abolida des del segle XIX, Harald ha demostrat aptituts esportives com a membre de la selecció nacional de Vela als Jocs Olímpics de 1964, 1968 i 1972, i amb l’obtenció d’alguns trofeus d’aquesta disciplina. Esportivament parlant també és amant de la caça, la pesca i l’esquí. El 1994 fou president del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics d’Hivern a Lillehammer i és president de l’Associació de Vela de Noruega i membre del Comitè Internacional de la Yatch Racing Union. Presideix la secció noruega del Fons Mundial per la Natura (WWF).
