Guerra del Francès
De Viquipèdia
La Guerra del Francès o Guerra de la Independència Espanyola fou un conflicte bèlic entre Espanya i França que s'inicia el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclou el 1814, amb el retorn de Ferran VII al poder.
En l'anàlisi dels fets militars, no es pot parlar d'un enfrontament entre els exèrcits francès i espanyol, sino que existeix una important presència de la guerra de guerrilles, en una dimensió desconeguda fins el moment.
[edita] Fets militars
Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 9 de febrer de 1808, comandades pel general Duhesme. Posteriorment entrarien les tropes de Chabran (que ocuparien el castell de Figueres), Reille i Saint-Cyr.
El 13 de febrer de 1808, les tropes de Duhesme i Lechi entren a Barcelona, amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. Teòricament havien de romandre tres dies a la ciutat, fent parada de camí a la seva destinació final, Cadis.
El dia 29 de febrer els francesos ocupaven per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc. Arreu de Catalunya començaren enfrontaments locals: crema de paper segellat a Manresa, o la constitució de la Junta de Govern i Defensa a Lleida.
El 6 i 14 de juny es donen els primers incidents bèlics importants, les batalles del Bruc, primeres victòries sobre els exèrcits napoleònics.
Les tropes franceses són derrotades a la batalla de Bailén el juliol de 1808. Les forces de Saint-Cyr derroten les tropes de Vives a Llinars del Vallès i entren a Barcelona el 17 de desembre de 1808.
El 26 de febrer de 1809 les tropes franceses entraren a Reus. Els francesos van sortir de Reus el 1814.
Girona fou assetjada per Saint-Cyr entre maig i desembre 1809. El 10 de desembre Girona capitulava davant el nou cap de les tropes franceses, el mariscal Augereau, duc de Castiglione. Darrera quedava un terrible holocaust, que havia costat la vida a la meitat de la població gironina, i a més de la meitat de la seva guarnició.
L'abril de 1810, s'inicia el setge de Lleida. Aquell any, l'activitat guerrillera comença a pendre força importància.
El gener de 1811 es pren Tortosa. A finals de Juny de 1811, cau Tarragona, després que el marquès de Campoverde abandonés la ciutat amb l'excusa d'anar a cercar més tropes per defensar la ciutat. A finals de 1811 es pot considerar que Catalunya és totalment ocupada pels francesos. A inicis de 1812 es procedeix a una mena d'integració de Catalunya dins l'imperi napoleònic.
A mitjans de 1812 el decurs dels esdeveniments militars són desfavorables als francesos. A escala europea, Napoleó pateix fortes derrotes a Rússia, i Wellington comença a obtenir victòries a la península.
El general Luis de Lacy és designat per la regència nou capità general de Catalunya. Les Corts reemplacen Lacy per Copons el febrer de 1813.
El març de 1813, Josep I abandona Madrid, i el domini francès a la península inicia la seva davallada, però a Catalunya, les tropes de Suchet, vingudes des de València, restarien fins al final del conflicte. Es mantindria a Barcelona i marxaria ordenadament cap a França instal.lant-se primer a Girona i després a la línia del riu Fluvià.
El general Habert va mantenir el domini de Barcelona fins després de la caiguda de Napoleó. Finalment, el 28 de maig de 1814, Barcelona és deslliurada dels francesos.
Catalunya és la zona de la península que pateix durant més temps l'ocupació francesa, però sense estar-ho mai del tot. Les tropes franceses dominaven viles i ciutats, però no les zones rurals, cosa que fou un constant desgast per les tropes napoleòniques.
[edita] Departaments del Principat
Per decret de Napoleó de 26 de gener de 1812 fins al final de la guerra el maig de 1814, el Principat va quedar incorporat a l'Imperi francès. Es va dividir el territori en quatre departaments a la francesa:
- Departament del Ter, capital Girona.
- Departament del Segre, capital Puigcerdà. Inclòs el Principat d'Andorra i exclosa la Vall d'Aran incorporada al departament de l'Alta Garona.
- Departament de Montserrat, capital Barcelona.
- Departament de les Boques de l'Ebre, capital Lleida. Inclosos els municipis de Fraga i Mequinensa.
