Guerra afgano-soviètica
De Viquipèdia
La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.
[edita] Antecedents
Des del segle VII l'Afganistan és un país islàmic. Durant el regnat del rei Zahir (1933 a 1973) es va anar desenvolupant el comunista "Partit Demòcrata del Poble Afganès". L'abril de 1978, amb un cop d'estat, el secretari general del PDPA es proclama president del país i hi instaura un règim comunista que contratava molt profundament amb els costums de la majoria de la població i es van produir revoltes. El mateix any es signa amb la Unió Soviètica un pacte bilateral de col·laboració militar i econòmica.
[edita] Desenvolupament del conflicte
El 24 de desembre de 1979 50.000 soldats soviètics amb 2.000 carros de combat i 200 avions envaixen el país, el 1984 ja eren 250.000 soldats. La guerra no es podia desenvolupar d'una manera convencional ja que l'armament de la URSS no servia en el territori muntanyenc i contra les tàctiques guerrilleres dels opositors, els rebels o mujaidins afgans. Com era habitual en els conflictes de la Guerra freda, a cadascun dels bandols s'hi aliniaven les grans potències: al costat afgà s'hi sumaven els Estats Units i també com a aliats el Pakistan i l'Aràbia Saudí. Els soviètics controlaven la capital, Kabul però no el 80% del territori. El maig de 1985 les set guerrilles rebels principals formaren una aliança i a partir de 1986 reberen d'Estats Units míssils "Stinger" antiaeris que van trencar l'equilibri de la guerra a favor seu. El 1988 els països contendents van signar els acords de Ginebra preludi d'una retirada total soviètica decretada pel president Mikhaïl Gorbatxov el 15 de febrer de 1989.
[edita] Conclusions
Van morir prop d'un milió d'afganesos i 15.000 soldats de la URSS. Va ser una guerra molt impopular a l'Unió Soviètica, comparable amb la de Vietnam i va contribuir al desprestigi i la desaparició del règim comunista. Després de la retirada soviètica va continuar una guerra civil a l'Afganistan. Els rebels afganesos eren fonamentalistes islàmics i el suport rebut pels Estats Units va a curt termini contraproduent pels interessos nordamericans.
