Guardamar de la Safor
De Viquipèdia
Guardamar de la Safor | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Safor | |||
Gentilici | Guardamarenc Guardamarenca |
||
Població (2004) | 196 | ||
Superfície | 1,10 km2 | ||
Densitat | 178,18 hab/km2 | ||
Altitud | 11 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 38° 57’ 40” N 0° 09’ 01” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Gandia |
Guardamar de la Safor és una població de la comarca de la Safor. També és coneguda com l'Alqueria de Guardamar o, més rònegament, com l'Alquerieta.
El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa. Antiga alqueria islàmica pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén, darrere la conquesta, en què es va conèixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins l'expulsió dels moriscos el 1609, data en què comptava amb gairebé un miler d'habitants. Pràcticament despoblada en les dècades següents, passà a ser possessió dels Borja i, després, fou adquirida pel comte Trènor. El seu últim senyor fou, fins l'abolició dels senyorius, el marquès de Mirasol.
En 2003 hi havia 132 habitants i l'Assemblea Veïnal va triar com a regidor a un membre del Bloc, que és el titular de l'alcaldia.
L'agricultura és l'única font de recursos locals amb un 77,7% de l'extensió cultivada amb cítrics.
L'únic paratge a destacar del seu diminut terme (1,1 km2 ) és la platja, única verge de la comarca, amb el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà aviat ja que s'està dotant a la mateixa de tota mena de serveis turístics.
El poble també és de reduïdes dimensions i compta amb dos edificis singulars:
- L'església de Sant Joan Baptista. Construïda en el segle XVII i reformada en el XIX, conserva una talla barroca de la Mare de Déu de la Llet.
- Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casalot del segle XVII amb un excel·lent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.