Gonnos
De Viquipèdia
Gonnos (llatí Gonni o Gonnus) fou una antiga ciutat del districte de Perrhabis, a Tessàlia. El seu nom derivaria de Gonneus, esmentat a l'Il·liada.
Era una de les ciutats principals del nord de Tessàlia, i era situada al nord del riu Peneios, prop dels dos únics passos que permetien l'entrada a Tessàlia des el nord (Vall de Tempe i Pas de l'Olimp).
Pel pas del l'Olimp va entrar Xerxes I de Pèrsia a Tessàlia.
Després de la batalla de Cinoscèfals (197 aC) Filip V de Macedònia va fugir a Tempe, però es va aturar un dia a Gonnos per esperar a les tropes que havien sobreviscut.
A la guerra de Roma contra el selèucida Antíoc III el gran, aquest darrer va sortir de Demetrias i va arribar a Larissa de Tessàlia mentre una part de l'exèrcit romà dirigit per Appi Claudi va creuar el pas de l'Olimp i va arribar a Gonnos.
El 171 aC Gonnos fou fortificada per Perseu de Macedònia, i quant va iniciar la seva retirada el cònsol Licini va avançar cap a Gonnos però la va considerar massa difícil de conquerir.
Ja no va tornar a ser centre de cap mes fet rellevant, però va subsistir com a ciutat durant la dominació romana. Va desaparèixer durant l'Imperi Bizantí, i al segle XI, al lloc de l'antiga ciutat es va fundar Lykostomion (llatí Lycostominium).
Leake estableix el lloc de l'antiga Gonnos a Lykóstomo (Boca del Llop) a la vall de Derelí, al peu del mont Olimp, i a menys de 2 km del riu Peneios. Allí es troben algunes ruïnes d'una antiga ciutat, en part hel·lèniques i en part d'altres èpoques.
