Goltn

De Viquipèdia

Goltn (o Golten o Goghtn) fou una regió i emirat d'Armènia.

El districte o regió de Goltn es situa al sud-est de Nakhichevan. La seva capital es Ordubad o Orduad, a la riba del riu Araxes. Limita al oest amb el Nakhichevan; al nord amb el Yerndjaq o Erndjaq i el Dzorq; al est amb el Areviq; i al sud amb l'Araxes que el separava del Mardpetakan (regió oriental del Vaspurakan).

Alguns prínceps armenis de Goltn son esmentats des el segle V en endavant. El primer fou Shabit vers el 400; Vram governava la regió vers el 595. El darrer príncep armeni fou Vahan vers el 705.

Des el 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició a Armènia i el primer districte envaït fou Goltn el 640. Els prínceps locals van romandre al poder durant la primera part del període musulmà. El 705 el príncep fou assassinat i el seu fill Vardan o Vahan enviat a Damasc el 706 per ser educat com a musulmà. Uns anys després Vardan o Vahan de Goltn, havia tornat als seus dominis i havia abjurat i retornat al cristianisme, però el 737 fou arrestat i enviat a Síria on se’l va executar. Després d'aquesta època el territori va pertànyer als bagràtides fins que fou poblat de musulmans.

Vers el 920 Sunbuk, lloctinent del sadjida Yusuf al-Sadj que estava presoner del califa, va establir un emir a Goltn, que al desapareixer els sadjides va esdevenir independent (vers 937).

Vers el 937 hi va haver una darrera incursió sadjida a Armènia (el darrer emir Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin va morir el 929, i d’incursió la va haver de dirigir un dels lloctinents sadjides) que es va dirigir al districte de Golten o Goltn, i que va arribar fins a Dwin i va demanar el tribut a la província del Airarat i al districte d’Aragadzotn, territoris reials.

Vers el 982 o 983 Mushel rei de Kars es va aliar al musafírida Abul Haidja ben al-Rawwad (Abelhadj) emir de Dwin i Arran. Aquest va atacar al emir de Goltn (o Ordubad), Abu Dulaf Shaybani, que el va derrotar i li va prendre les seves possessions armènies, principalment Dwin. El rei de Vaspurakan li va oposar les seves forces dirigides pel príncep Abel Kharib, el príncep Grigor i el marzban Tigranes que es van estacionar al Djuash, al sud del Araxes en front a Goltn, on foren sorpresos pel shaybànida i van quedar assetjats a la propera fortalesa de Bakear. Van negociar i van obtindré sortida lliure sense armes, i al sortir foren massacrats, i els tres caps mantinguts presoners per ser alliberats després contra un fort rescat (vers 983 o 984). Vers el 987 l’emir Rawwàdida Abul Haidja va derrotar per fi al seu enemic l’emir Abu Dulaf de Goltn (est de Nakhichevan) i va seguir fins a Dwin, que se li va sotmetre

El 988 l’emir d’Her fou assassinat quant travessava de viatge el Vaspurakan, segons els historiadors armenis perquè havia segrestat dos infants cristians. El pare del emir assassinat va cridar a Abul Haidja (al que va oferir cedir l’emirat) i el rawwàdida va tornar al Vaspurakan on ara regnava Gurgen-Khatshik, però va morir durant la invasió. El va succeir el seu fill Mamlan ben Abul Haidja, però Abu Dulaf de Goltn, el seu vell rival, va aprofitar per recuperar Dwin.