Giovanni Battista Pergolesi

De Viquipèdia

Giovanni Battista Pergolesi (Jesi , 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, 16 de març de 1736) va ser un compositor, violinista i organista italià del període Barroc.

[edita] Biografia

Va estudiar música a Jesi amb Francesco Santini, i després va viatjar a Nàpols, on va estudiar a partir de 1725 amb Gaetano Greco entre d'altres. Va passar gran part de la seua vida en la cort de Nàpols.

Durant la seua estada a París, l'any 1752, va començar l'anomenada "Guerra dels bufons" entre els dos principas exponents de l'òpera "seria" francesa, Jean-Baptiste Lully i Jean-Philippe Rameau i els partidaris de la nova òpera còmica italiana.

Pergolesi va ser considerat com a model de l'estil italià durant aquesta controvèrsia, que va dividir a la comunitat musical de París durant dos anys.

Amb problemes de salut des de petit (hom creu que patia d'espina bífida), Pergolesi va morir als 26 anys, aparentment de tuberculosi .

[edita] Obres

Pergolesi va ser un dels més importants compositors de la naixent "opera bufa" (Òpera còmica). La seua òpera "seria" Il prigioner superbo inclou com a intermezzo còmic La Serva Padrona , (La serventa patrona) (1733) que s'ha convertit en una peça molt popular per dret propi.

Entre altres obres operístiques es troben "La conversió i mort de Sant Guillem" (1731) , "El frare enamorat" (1732), considerada la seua òpera més important, "l'Olimpiade" (1735) i "Il Flamini" (1735). Totes elles estrenades a Nàpols, excepte "l'Olimpiade" que es va estrenar a Roma.

Pergolesi també va compondre música sacra, incloent una missa en Fa. Però potser la seua obra religiosa més coneguda siga el seu Stabat Mater, per a soprano, contralt i orquestra. Aquesta obra va ser elegida per a reemplaçar l'Stabat Mater d' Alessandro Scarlatti per a les les representacions de Divendres Sant a Nàpols.

L'obra ha romàs popular, convertint-se en la més editada i impresa del Segle XVIII, i ha estat arranjada o adaptada per un gran nombre d'altres compositors, incloent a Johann Sebastian Bach , que la va usar com a base del seu Salm "Tilge, Höchsterm meine Süden" , BWV 1083.

També va compondre moltes obres seculars, incloent una Sonata i un Concert per a violí. Un considerable nombre d'obres atribuïdes a Pergolesi han demostrat ser falses; Aparentment altres autors menys coneguts de l'Escola Napolitana, publicaven amb menció del seu nom, per motius merament especulatius, o "publicitaris". Per exemple, avui se sap que la majoria de les peces del ballet Pulcinella d'Igor Stravinski, que ostensiblement van ser atribuïdes a Pergolesi, corresponen en realitat a altres compositors de l'època.