Friedrich Nietzsche
De Viquipèdia
Friedrich Nietzsche (Alemanya 1844 - 1900) va néixer a Röcken bei Lützen (Alemanya) i estudià a la universitat de Bonn. El 1865, a Leipzig, cursà estudis de filologia i el 1869 fou nomenat professor de filologia clàssica a Basilea.
El 1878 deixà de fer classes, degut a una malaltia greu.
Fins al 1889, periode de màxima activitat, passà els estius a Sils Maria i la resta de l'any a la Riviera, quasi sempre solitari i amb recaigudes en la seva malaltia.
Finalment, una profunda depressió li provocà un sobtat enfosquiment mental i va haver de ser ingressat a una clínica psiquiàtrica fins la seva mort.
El pensament filosòfic de Nietzsche, d'un marcat caràcter poètic i personal, és una crítica dels valors tradicionals de la cultura occidental i l'intent d'elaborar una nova filosofia. En el seu pensament en distingeixen tres periodes:
- Caracteritzat pels seus primers treballs d'interpretació i crítica de la cultura.
- Per l'homenatge de la cultura i els esperits lliures.
- Per les seves tesis sobre nihilisme, la crítica a tots els valors, el superhome i l'etern retorn.
Són tres periodes totalment distints, però que mantenen un sistema i una perfecta unitat.
Taula de continguts |
[edita] Obres
- El naixement de la tragèdia
- Humà, massa humà
- Aurora
- La Gaia ciència
- Així parlà Zaratustra
- Més enllà del bé i del mal
- Genealogia de la moral
- L'ocàs dels ídols
- L'Anticrist
- Ecce homo
- ...
[edita] La crítica a la cultura occidental
L'origen de la cultura occidental s'ha de cercar en el món grec, on es manifesten clarament dos valors complementaris:
- el de la vida, que es representat pel déu Dionís que simbolitza el vigor, el plaer, la renovació i la destrucció.
- el de la raó, representat pel déu Apol·lo, símbol de les formes de la raó i l'harmonia.
La cultura occidental es fonamenta en la dissociació d'aquests dos valors i en el sotmetiment de la vida a la raó. L'instrument d'aquesta dissociació fou Sòcrates, i a partir d'ell Grècia es presenta com el món de la claredat, on la raó triomfa per sobre els instints.
Sotmetre la vida a la raó és un error. La cultura occidental, per tant, està viciadades del seu origen, en instaurar la racionalitat a qualsevol preu. Aquest error dogmàtic s'arrossega des que Plató inventà l'esperit pur i l'idea del bé en si mateix.
Per eliminar aquest error de base, cal criticar el dogmatisme platònic i fer-ho des de tots els àmbits en què es manifesta: el moral, el religiós i el filosòfic.
- La moral occidental és antinatural, ja que imposa lleis (virtuts) en contra dels instints primordials de vida.
- La religió és alienant. Neix de la por de què l'home té de si mateix, és com un mecanisme de defensa que permet atribuir el propi destí a un ésser més poderós: Déu.
- La filosofia i en concret la metafísica, es fonamenta en un error: la creença, d'origen platònic, en l'existència del món que és l'antítesi del món real, un món perfecte i absolut que porta a creure que la inevitable realitat no es pot trobar entre les coses lligades al devenir, per la qual cosa els filòsofs s'esforcen per acostar-se a l'altre món, per estar en possessió de la veritat, sense adonar-se que "les característiques que s'han assignat al veritable ésser de les coses són les del no ser, del no res, pel fet de ser una pura il·lusió".
[edita] Vitalisme
La cultura occidental ja ha arribat a la seva decadència, i cal preparar l'emancipació de l'home de tots els valors morals per tornar-li el dret a la vida. Aquesta és la tasca del vitalisme.
[edita] El nihilisme
És un moviment propi de la història de la cultura occidental. L'esperit occidental, causat pels alts, inadequats i ficticis valors del seu "rentable" món, es torna nihilista, és a dir, perd la fe en aquests valors. Aleshores, la cultura resta sense sentit, perquè el nihilisme esdevé una força destructora de la base de la cultura occidental, de Déu, el Déu monoteista. Aquest Déu mor perquè entre tots l'hem assassinat. Quan ens adonem d'aquest fet podrem superar l'estat nihilista, construint una nova taula de valors que porti al superhome.
[edita] La nova taula de valors
- Una moral de senyors, exaltació dels instints de vida.
- El món de les aparences s'ha d'imposar al món "vertader" de la filosofia dogmàtica.
- L'egoisme s'ha d'imposar al menys preu d'un mateix.
[edita] L'home i el superhome
L'home és un ésser a mig fer, un pont entre la bèstia i el superhome, l'únic animal que encara no s'ha consolidat. Cal, doncs, superar l'home o tornar a l'animalitat primitiva. Però l'home és l'animal que mira al futur, que és capaç de concebre ideals. Tres han estat les versions de l'ideal humà:
- L'estètic, que és interpretat com harmonia de vida i raó.
- El científic, en el qual l'home coneix la realitat nua, per la qual cosa acaba afirmant enèrgicament la vida.
- El superhome, que personifica el valor suprem de la vida, la més alta manifestació del qual és la voluntat de poder.
El superhome és un ésser superior, lliure dels valors del passat, autònom, agressiu i legislador.
Ell és la seva pròpia norma, perquè és més enllà del bé i del mal. Representa la fi suprema de la humanitat, la vida que meni a ell serà ascendent i natural, la que n'aparti, serà descendent i antinatural.
