Fredrik Bajer
De Viquipèdia
 |
|---|
| Premi Nobel |
Fredrik Bajer ( Nästved, Dinamarca, 21 d'abril de 1837 - Copenhaguen, Dinamarca, 22 de gener de 1922 ) va ser un escriptor, educador, i polític pacifista danès guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1908.
[edita] Vida i obra
La infància i joventut de Bajer va estar carregada de cultura militarista ja que, tot i la influència del seu pare, clergue, va rebre formació militar a diferents acadèmies daneses. Fou oficial de l'exèrcit danès i va lluitar el 1864 a la guerra entre Prússia i Àustria, a on assolí el grau de tinent primer per les seves fites militars. Acabada la guerra fou desmovilitzat, ja el 1865, i es traslladà a Copenhaguen, a on va treballar com a educador, traductor i escriptor. Una de les seves llengües d'estudi, el francès, fou el detonant per als seus sentiments pacifistes, fruit d'autors com el pacifista francès Frédéric Passy
Posteriorment va entrar en política, aconseguint un escó al Folketing, el parlament danès, el 1872, i què mantindria per 23 anys. Les seves causes foren:
- La pau i l'arbitratge internacionals. Va col·laborar en gran quantitat d'organitzacions internacionalistes per la pau, tant a Dinamarca com a la resta d'Europa. Per exemple, fou l'impulsor de la creació d'una oficina permanent del Congrès Mundial per la Pau, amb seu a Berna.
- La neutralitat danesa. Per exemple, va crear la Foreningen til Danmarks Neutralisering o Societat per la Promoció de la Neutralitat Danesa (tinguè posteriors reanomenaments).
- La unitat escandinava. Per exemple, col·laborà en la creació de la Nordisk Fristats Samfund o Societat d'Estats Nòrdics Lliures.
- Els drets de les dones. Per exemple, va fundar el Dansk Kvindesamfund o Societat Danesa per les Dones.
- L'educació. Per exemple, fou membre de la Pedagogical Society o Societat de Pedagogia.
[edita] Premi Nobel de la Pau
El 1908 va rebre el Premi Nobel de la Pau junt amb el suec Klas Pontus Arnoldson. A la seva lectura Nobel Bajer comenta temes molt dispars, sovint detalls de l'organització del moviment pacifista que estava esdevenint a Europa en aquells temps; però com va dir, els detalls són el primer graó per a la victòria. Alguns dels seus suggeriments foren els següents: les paraules no són suficients, cal organitzar-se i actuar pro-activament per lluitar per la pau (adopta el terme pacigérance o "pacigerància" front al terme bel·ligerància); calen vincles comuns entre persones, parlaments i governs en la lluita per la pau, però no accepta una autoritat suprema comuna; cal desvincular els partits polítics del moviment pacifista ja que genera exclusions; cal atreure i educar els membres del moviment (p.ex. mitjançant la literatura); cal que a les assemblees hom intercanvïi opinions, i no pas que es facin meres lectures de resolucions; seria bó la inexistència de barreres lingüístiques en les reunions (p.ex. ús de l'esperanto); caldria que la presidència de la Conferència de L'Haia fos rotativa entre els diferents membres; etc.
