Frísia

De Viquipèdia

Frísia (en frisó occidental Fryslân, en frisó septentrional Fraschlönj, en frisó oriental Fräislound, en baix saxó Freesland, en alemany i neerlandès Friesland, en danès Frisland) és una regió costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada badia de Helgoland. S'estén des del nord-oest dels Països Baixos fins al sud-oest de Dinamarca a través del nord-oest d'Alemanya. Frísia és el país dels frisons, poble germànic que parla el frisó, una llengua germànica molt propera a l'anglès.

Antigament formava un territori homogeni, però el soterrament de terres al mar propi de la zona i l'atomització política patida als Països Baixos arran l'edat mitjana han dividit el seu territori. Se sol dividir en tres seccions:

1. la Frísia Occidental (inclosa dins les que forma part actualment de províncies neerlandeses i que comprèn els territoris de províncies d'Holanda Septentrional, Frísia i Groningen) incloses les illes de Terschelling, Amelân, Schiermonnikoog, Vlieland i Texel. En total, 5.923 kilòmetres quadrats i 1.166.000 habitants.

1. la Frísia Oriental que comprèn la comunitat de Seelterlound (en alemany Saterfriesch) dins el districte de Cloppenburg, amb 123,5 km² i 12.551 habitants, dins el kreis (Cercle) alemany d’Emden, a l'estat alemany de la Baixa Saxònia), amb 4.080 kilòmetres quadrats i 350.000 habitants. La capital és Emden, i també comprèn les illes frisones de Borkum (23 km²), Juist (10 km²), Noderney (16 km²), Baltrum (6 km²), Langeoog (11 km²), Skieperoog (8 km²), Wangferooge (3 km²) i Scharnhorn (3 km²).

1. la Frísia Septentrional situada a l’antic cercle de Tondern, a l'estat alemany de Slesvig-Holstein, antic territori danès, amb una extensió de 1.309 kilòmetres quadrats i una població de 155.609 habitants, dels quals uns 60.000 es consideren frisons, que comprèn les illes de Sylt/Sölring, Föhr/Fering, Amrum/Imömrang, Helgoland/Halunder, Trischen (5 km²), Nordstrand (31 km²), Hooge (5 km²), Pellworm (22 km²), Nordmarsch-Lanageness (8 km²) i les illes daneses de Rømø (90 km²), Mandø (3 km²) i Fanø (35 km²), situades al comtat danès de Jutlàndia Meridional).

Davant la costa de Frísia es troben els tres grups de l'arxipèlag de les illes Frisones (les Occidentals, les Orientals i les Septentrionals), que corresponen aproximadament a cadascuna de les seccions en què es divideix el territori frisó.

[edita] Orografia

El país és gairebé pla en la seva totalitat. A Frísia Occidental, l’única on es manté viu l’esperit frisó, el país és gairebé tot sota el nivell del mar, i només sobresurten petites llomes artificials anomenades terpen o wierden. Destaquen les planures d’Oostergo, a la costa noroest, vora el golf de Lauwerszee, i el Westergo, a la costa sud-est, vora el llac Ijssel.

També formen part del país el cordó d’illes costaneres, anomenades Illes Frisones, separades per bancs poc profunds anomenats wadden o watten, que sovint surten en la marea baixa i fan de pastures a l’estiu. Les més grans d’elles són Texel, Flieland, Skilinge, Amelân i Skiermûntseach. Els principals rius del país són els Linde, Ee, Boorn i Tjonger, i els principals llacs, els Sloter, Ijssel, Sneker, Heeger, Jeuke i Fluessen

[edita] Referències

• Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l’Europa capitalista La Magrana, Barcelona
• Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
• Felipe Fernández-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
• Francesc Xavier Lamuela García(1987) Català, occità i friülà: llengües subordinades i planificació lingüística Quaderns Crema, Assaig Minor, 3 Barcelona.
• GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cruña.
• Maria Àngels Viladot i Presas Vitalitat (etno)lingüística i identitat al grup de pertinença: algunes dades i consideracions sobre el català i el frisó a Revista de Catalunya, núm. 109, juliol 1996]