Folc II el Bo
De Viquipèdia
Folc II el Bo fou comte d'Anjou. Va succeir al seu pare Folc I el Roig.
Estava casat amb Gerberga, filla del vescomte Ratburnus I de Vienne i néta del vescomte Beril·ló I de Vienne, casat amb una filla de Bosó I, comte de Provença.
El 952 es va morir Alan Barba torta, comte de Nantes, i llavors Tibau de Blois es va casar amb Leudegarda de Vermandois, vídua de Guillem de Normandia, però el duc normand Ricard, que era fill de Guillem però no de Leudegarda, odiava a la seva madrastra i Tibau va haver de buscar aliats contra els normands, i va convèncer a Folc II de casar-se en segones noces (Gerberga havia mort el 853) amb la vídua i segona dona d’Alan Barba torta, germana de Tibau, el que implicava la regència del comtat de Nantes amb Mauges, Herbauges i Tiffauge (conquerides per Alan al comte de Poitou), i a canvi Folc li cedia a Tibau el senyoriu de Saumur (Tibaud de Blois fou nomenat també vescomte de Tours i el 958 comte de Tours).
Folc va tenir sort i el comte de Nantes, Drogó (que devia ser el seu nét) va ser assassinat i Folc es va fer l’amo del comtat on va designar com a comte a Hoel, un bastard d’Alan. Després Folc es va apoderar de Meron, al sud del Loire, que pertanyia al comte de Poitiers (o Poitou).
Va morir el 960 i el va succeir el seu fill gran Jofré I Grisegonelle
