Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
De Viquipèdia
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment a l'àrea metropolità de Barcelona. Tanmateix, l'empresa és propietària de les estacions d'esquí de la Vall de Núria i La Molina.
Taula de continguts |
[edita] Funció metropolitana
Les línies dels trens de servei suburbà dels FGC, funcionen com a metro completant els serveis del Metro de Barcelona, travessen Barcelona i tota la seva àrea metropolitana, funcionant com un metro "express", integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta.
[edita] Història
Els diversos governs espanyols dels segles XIX i XX van forçar, a partir de l'any 1845, l'adopció d'un ample diferent a l'europeu, amb la oposició dels industrials catalans interessats en la exportació dels seus productes tèxtils, i amb unes minses subvencions, en comparació a les polítiques ferroviàries a Europa, a les línies que l'adoptessin. El fet que el premi a les línies que adoptaren aquest particular ample, fora la seva expropiació en ser nacionalitzades per Franco ha dut a que no hagin hagut mai més inversions en aquest sector, el que explica que el transport de mercaderies a Espanya sigui únicament per carretera, en comparació amb la resta d'Europa.
La Guerra Civil (1936) que arruïnà totalment les companyies ferroviàries i malmeté greument gran part de les seves infraestructures, acabarà de paralitzar qualsevol inversió, i després de la guerra, el dictador feixista, nacionalitzarà els ferrocarrils, abandonarà i desballestarà els trams secundaris.
El tren de Sarrià, va ser l'any 1863 el primer ferrocarril que va emprar a Catalunya i a tot l'estat espanyol l'energia elèctrica i el primer ferrocarril urbà de l'Estat espanyol i el segon del món, després del metro de Londres, que no havia estat subvencionat per no ser d'ample espanyol, es salvà de l'expropiació per aquest motiu. En canvi la primera línia de tren peninsular entre Mataró, i Barcelona, construïda l'any 1848, que tampoc havia estat subvencionada, per ser anterior a la llei de subvencions de l'any 1907, sí que fou expropiada, passant a formar part de Renfe.
[edita] Cronologia
- El govern espanyol, a proposta dels enginyers, Juan Subercase[1] i Calixto Santa Cruz, força l'adopció d'un ample diferent a l'europeu, basat en la mesura de sis peus castellans (equivalents a 1.689 (m), amb la oposició dels industrials catalans - 1845.
- El 1855, enderrocades les muralles de la ciutat, l'empresari Lluís Simon forma l'empresa Compañía del Ferrocarril de Barcelona a Sarriá.
- Inauguració del tren de Sarrià, primer ferrocarril que va emprar a Catalunya i a tot l'estat espanyol l'energia elèctrica i primer ferrocarril urbà de l'Estat espanyol i el segon del món després del metro de Londres, obert sis mesos abans - 1863.
- S'electrifica el tren de Sarrià - 1906.
- Ferrocarriles de Cataluña S.A inaugura el tram de Sarrià a Les Planes i Sant Cugat del Vallès - 1917.
- Constitució la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes, amb la participació de la societat belga Solvay, que explotava las sals potàsiques de Súria i Cardona - 1919.
- Ferrocarriles de Cataluña S.A inaugura el tram de Sant Cugat del Vallès a Terrassa - 1919.
- La Compañía General de Ferrocarriles Catalanes inaugura el tram Martorell a Manresa - 1924.
- El 24 de gener de 1941, el govern del dictador Franco aprovà la Llei de Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Transports per Carretera que establia la nacionalització i agrupament en una sola empresa de totes les companyies d'ample de 1.668 metres de l'estat espanyol, que passaven a formar part de la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, RENFE. És la major operació nacionalitzadora d'Europa fins aquell moment. El tren de Sarrià se salva de l'expropiació, per no ser d'ample espanyol.
- FGC fou creada l'any 1979, coincidint amb la restauració de la democràcia, amb l'objectiu de rehabilitar i modernitzar els serveis de la línia Barcelona-Vallès i la Llobregat-Anoia.
- L'1 de gener de 2005 es fa efectiu el traspàs de la línia Lleida - La Pobla de Segur als FGC. El 18 de juliol del mateix any l'empresa inicià la renovació de la la via i les instal·lacions al tram Balaguer- La Pobla, obres que durarien un any.
[edita] Serveis
- Línia Barcelona-Vallès (Metro del Vallès, Línia de Balmes).
- Línia Llobregat-Anoia (Metro del Baix Llobregat).
- Línia Lleida-La Pobla (fins el 2010 serà gestionada per Renfe).
- Cremallera de Montserrat.
- Cremallera de Núria.
- Remuntadors de l'estació d'esquí de Núria.
- Funicular de Gelida.
- Funicular de Vallvidrera.
- Telefèric Olesa de Montserrat - Esparreguera.
- Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat (La Pobla de Lillet - Castellar de n'Hug).
- Remuntadors de l'estació d'esquí de La Molina.
[edita] Característiques de la xarxa (2005)
[edita] Línies Metropolitanes
- Longitud de línies (km): 183
- Estacions: 72
- Unitats de tren: 79
- Locomotores de mercaderies: 8
- Vagons de mercaderies: 180
- Viatgers transportats (milions): 74,9
[edita] Línia Lleida - La Pobla de Segur
- Longitud de línia (km): 88
- Estacions: 17
- Unitats de tren (RENFE): 4
- Viatgers: 138.544
[edita] Explotació Montserrat
- Funiculars: 2
- Viatgers funiculars: 575.212
- Longitud de línia cremallera (km): 5
- Estacions cremallera: 3
- Automotors dobles cremallera: 5
[edita] Ferrocarril turístic de l’Alt Llobregat
- Longitud de línia (km): 3,2
- Estacions: 4
- Locomotores: 1
- Cotxes: 1
- Viatgers: 33.578
[edita] Projectes principals
- Perllongament del Metro del Vallès a Terrassa (construcció de tres noves estacions) i a Sabadell.
- Rehabilitació i modernització de la línia Lleida - La Pobla de Segur.
- Perllongament del Metro del Baix Llobregat de Sant Boi de Llobregat a Castelldefels.
- Introducció de noves tecnologies (internet per Wi-Fi als trens).
- Construcció d'una nova seu corporativa a Sarrià.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
- Trenscat.cat, pàgina dedicada als trens de Catalunya
- Pàgina oficial de La Molina
- Pàgina oficial de la Vall de Núria
[edita] Història
- Història dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
- L'informe Subercase i les seves conseqüències
 |
Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
