Fermo

De Viquipèdia

Fermo és una ciutat italiana de la província d'Ascoli Piceno a la regió de les Marques. L'any 2004 es va crear la nova província de Fermo que serà efectiva a partir del 2009 amb les properes eleccions provincials. Té aproximadament 40.000 habitants.

[edita] Història

Fou l'antiga Firmum, ciutat del Picè a uns 10 km de la costa de la mar Adriàtica i uns 40 km d'Asculum. No apareix fins la conquesta romana del Picè, però era amb seguretat una de les ciutat del poble picè. Una vegada dominada s'hi va establir una colònia al començament de la primera guerra púnica. Va romandre lleial a Roma sota les més adverses circumstancies i a la segona guerra púnica Plini l'esmenta com una de les 18 colònies llatines que va ajudar a Roma.

A la guerra social, l'any 90 aC, era una fortalesa en la que es va refugiar Pompeu després de la seva derrota davant els generals dels italians Judacilius i Afranius; allí fou atacat pel darrer però Pompeu li va poder fer front i el va derrotar en una segona batalla sota les muralles de la ciutat. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu fou ocupada pel primer sense resistència.

Sota August va rebre un altre grup de colons i va rebre el títol de colònia encara que Plini no li dona aquest rang, però si apareix a alguna inscripció i al Liber Coloniarum.

Era encara una fortalesa considerable a la caiguda de l'Imperi i va passar als ostrogots, i després fou atacada pels bizantins i fou ocupada però reconquerida per Tòtila, per acabar finalment ocupada altre cop pels bizantins. Fou inclosa al Exarcat de Ravenna, i en fou una de les principals ciutats. Fou també seu d'un bisbat des el segle III.

Rep quasi sempre el nom de Firmum Picenum suposadament per distingir-la d'una altra ciutat de Firmum en algun altre lloc, però no es coneix cap altra ciutat amb aquest nom.

El port de la ciutat era a uns 8 km, a la desembocadura del riu Leta, i es deia Castellum o Castrum Firmanum, i avui dia Porto di Fermo. La ciutat era no molt lluny de la via que unia la via Salària amb la via Flamínia que anava de Septempeda (San Severino), per Urbs Salvia, Firmum i seguia cap Asculum i el seu port de Castrum Truentinum.

El 756 fou cedida pels llombards al Papa i va ser la capital de la Marca Fermana o Marca de Fermo. (que es va extingir el segle XIII unida administrativament a la Marca d'Ancona). Els bisbes de la ciutat van esdevenir comtes de Fermo al segle X. Als segles XII i XIII fou teatre de lluites entre els imperials (gibelins) i els güelfs (papistes) i la ciutat fou presa i assetjada més d'una vegada: el 1176 pel arquebisbe Christian de Magúncia; el 1192 per Enric VI; el 1208 pel duc Marcuald de Ravenna; el 1241 per Frederic II i el 1245 per Manfred. El 1199 el comú es va fer amb el poder a la ciutat suplantant el poder temporal del bisbe, i des la meitat del segle XIII va quedar en mans de diversos senyors que més o menys es reconeixen vicaris pontificis: els Monteverdi, Joan Visconti, Francesc I Sforza (expulsat el 1446), els Migliorati i Oliverotto Uffreducci, assassinat el 1503 per Cèsar Borja que poc abans havia ocupat la ciutat. Ludovic Borja va succeir al seu pare fins que fou mort a la batalla de Monte Giorgio el 1520 i llavors va passar als Estats Pontificis directament subjecte al Papa. Sota el govern del bisbe Sigismondo Zanettini (1584), fou elevada pel Papa a arquebisbat (24 de maig de 1589) amb seus sufragànies de Macerata-Tolentino, Montalto, Ripatransone, i San Severino.

El 1796 fou ocupada per França i després de formar part d'un parell d'efímeres repúbliques, pel tractat de Tolentino fou capçalera del departament del Tronto i va passar a la República Cisalpina que després fou el Regne napoleònic d'Itàlia. El 1814 va ser ocupada pels austríacs i el 1815 va tornar als Estats Pontificis. El 1860 els Estats Pontificis foren incorporats a Itàlia i el 1861 fou assignada a la província d'Ascoli Piceno.

La seva represa econòmica als darrers anys del segle XX va aconsellar establir la nova província de la que en serà la capital.

El poeta Annibale Caro es fill de la ciutat.