Esteve II (III)
De Viquipèdia
Esteve II (III) va ser Papa de l'Església catòlica des del 26 de març de 752 fins al 26 d'abril del 757. Al començament del seu pontificat, el poder de l'imperi Bizantí estava en declivi a la península itàlica i la ciutat de Roma va ser atacada per l'exercit llombard, comandat pel rei Astolf. Per resoldre la situació Esteve, va nomenar rei a Pipí el Breu, instaurant la dinastía carolingia al reialme dels francs, els quals van llançar dues campanyes contra els llombards per tal de defensar el Papa.
En agraïment Esteve II va nomenar a Pipí patrici del romans i li va concedir el títol de rei per la gràcia de Déu, el primer de la cristiandat en rebre'l.
Llavors Esteve va treure's de la màniga un suposat document de l'emperador Constantí datat de l'any 313, en el qual entregava al Papa Silvestre I de Roma, Itàlia i de totes dels províncies de l'imperi romà d'Occident.
Evidentment el rei franc no li va poder otorgar el que demanava, però va conquerir les ciutats de Ravenna, Ferrara, Bolonya i la Pentàpolis, formada per les ciutats de Rimini, Fano, Senigaglia, Pessaro i Ancona i les va donar al Papa perquè hi regnés.
D'aquesta manera Esteve II va esdevenir el fundador dels Estats Pontificis, que es mantindrien sota l'autoritat dels pontifex romans fins a la unificació de Itàlia el 1870.
