Estat Lliure d'Orange
De Viquipèdia
|
||
 |
||
| Capital | Bloemfontein | |
| Creació | 1854 | |
| Dissolució | 1900 | |
| Llengua oficial | Neerlandès (l'afrikaans era el més comú) | |
L'Estat Lliure d'Orange (en afrikaans: Oranje Vrystaat) fou un estat independent de l'Àfrica austral durant la segona meitat del segle XIX, i més tard província de l'Àfrica del Sud. El seu nom deriva del riu Orange (de la mateixa manera que la República de Transvaal rep el nom del riu Vaal) i també de la dinastia regnant als Països Baixos: els Orange.
La política britànica a les regions del Cap i de Natal féu que les poblacions bòers de tots els territoris s'establissin al nord del riu Orange el 1836 i el 1843, respectivament. El 1845, però, foren sotmesos per la Gran Bretanya, i llur país esdevingué la Colònia del Riu Orange (1848). La lluita amb les tribus sotho provocà la retirada britànica del territori (1852), que fou reconegut com a Estat lliure (Convenció de Bloemfontein, 1854). Així, aparegué el segon Estat bòer, al costat de la popularment anomenada República de Transvaal.
Amb la independència l'Estat Lliure d'Orange començà una trajectòria política i econòmica exitosa, per bé que mantingué mants conflictes amb els britànics, que culminaren en la guerra anglobòer (1899-1902). Aquesta guerra suposà l'annexió de l'Estat Lliure d'Orange a a la colònia del Cap, sota poder britànic.
[edita] Presidents
Els Presidents de l'Estat Lliure d'Orange han estat:
- Josias P. Hoffman: primer president, de 1854 ao 1855.
- Jacobus Nicolaas Boshoff: segon President, de 1855 a 1859.
- Marthinus Wessel Pretorius: tercer president, de 1859 a 1863 (també President de la República de Transvaal de 1857 a 1871).
- Johannes Henricus Brand: quart president, de 1864 a 1888.
- Francis William Reitz: cinquè president, de 1889 a 1895.
- Marthinus Theunis Steyn: sisè i darrer president, de 1896 a 1902.
- Christiaan Rudolph de Wet: actuà com a president del 29 de maig a 31 de maiag de 1902 i un dels signants de la Pau de Vereeniging.
