Esquerra Valenciana
De Viquipèdia
Esquerra Valenciana és un partit valencià d'esquerres, que propugna la independència del País Valencià. Hi pertangueren personatges històrics com Vicent Marco i Miranda, Gaietà Huguet o Manuel Sanchis i Guarner.
Fou fundada el 26 de juliol de 1934 per una escissió del Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA), a causa de discrepàncies d'estratègia política. La nova organització assumeix una confederació amb les nacions germanes de llengua catalana, cosa que comportà en 1935 un procés de convergència amb Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), partit promogut per Esquerra Republicana de Catalunya en 1933 a Castelló de la Plana. Aquest procès concloguè amb la integració a EV del sector més nacionalista d'ERPV, encapçalat per l’històric dirigent Gaietà Huguet.
A les eleccions generals de l'any 1936 es presentà en la coalició del Front Popular, del qual Vicente Marco obtinguè l'acta de diputat, i s’integrà en el grup parlamentari d'Esquerra Catalana, amb els diputats d’ERC. No obstant açò, la guerra civil espanyola truncà diversos projectes polítics en què participava EV, el més important dels quals era un projecte d'estatut d'autonomia valencià, amb el nom oficial de País Valencià. Durant aquest període bèlic, EV arriba al seu màxim creixement i a la seua major implantació, comptant-se ja amb més de 10.000 afiliats en 1937, i un nombre significatiu de col·lectius a les comarques pertanyents a les demarcacions provincials de València i Castelló, i s’havien establert contactes amb les comarques del sud.
Després d’un llarg període d’inactivitat, EV va ser recuperada com eina política en abril de 1998 per un grup d'ex-militants d'Unitat del Poble Valencià, partit que es va convertir en el Bloc Nacionalista Valencià (BNV), tenint en consideració part del sentit de la vella organització i engegant un projecte adequat als temps actuals. Així, l'EV refundada es defineix com un partit de l’esquerra nacional, republicana i transformadora al País Valencià; que lluita per la sobirania política dels valencians; i defensa, a partir d'aquesta sobirania, la lliure Confederació del País Valencià amb Catalunya i les Illes.
Es presentà a les eleccions autonòmiques de l'any 2003 en la colició electoral de l'Entesa, juntament amb Esquerra Unida del País Valencià, i Els Verds. Tot i que l'Entesa aconseguí 6 diputats, EV no treguè cap diputat. En les eleccions europees de 2004 anà a la candidatura de l'Europa dels Pobles, juntament amb ERC, Aralar, i Chunta Aragonesista.
La bandera es un diseny del temps de la II Republica.
