Enllaç iònic
De Viquipèdia
L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals. Correspon a la unió d'ions de signe oposat per atracció electrostàtica i sempre ve format per un metall (catió) i un no metall (anió). Quan en l'enllaç iònic apareix aquesta força electrostàtica les substàncies que hi intervenen no formen molècules sinó que constitueixen xarxes cristal·lines iòniques formades per un gran nombre d'anions i cations.
L'enllaç iònic només es forma quan la diferència d'electronegativitat entre els elements que el composen és elevada, ja que si s'enllaçen elements de caràcter metàl·lic amb electronegativitats semblants es produeix un enllaç metàl·lic i els elements no metàl·lics s'uneixen amb enllaços covalents.
Les propietats de les substàncies iòniques són les següents:
- Tenen punts de fusió i ebullició elevats
- Són durs i fràgils
- No condueixen el corrent elèctric en estat sòlid, però si quan es fonen i es dissolen.
- Són solubles en aigua.
[edita] Exemples
En la formació del fluorur sòdic, el sodi (Na) és un metall alcalí que cedeix un electró al Fluor (F), que és l'halogen amb més tendència a capturar electrons;
En la configuració electrònica del sodi;
- Na (Z=11); 1s2 2s2 2p6 3s1
veiem que té un electró sol al nivell 3s, el més llunyà del nucli. En canvi en la configuració electrònica del fluor;
- F (Z=9); 1s2 2s2 2p5
A la capa exterior 2p, on hi caben 6 electrons només n'hi han 5, per tant serà molt fàcil omplir-la amb l'electró solitari de la capa 3s del sodi, formant-se un enllaç iònic entre aquests dos elements;
- Na + F → NaF format per cations Na+ i anions F-
Un altre exemple és el sulfur d'alumini on veiem en les respectives configuracions electròniques que l'alumini té facilitat per perdre els tres electrons més externs (3s i 3p) i el sofre en necessita dos per a completar el nivell 3p;
- Al (Z=13); 1s2 2s2 2p6 3s2 3p1
- S (Z=16); 1s2 2s2 2p6 3s2 3p4
- Al + S → Al2S3 format per cations Al3+ i anions S2-
