Emar
De Viquipèdia
Emar fou una ciutat a la vora d l'Eufrates, al sud de Karkemish, al lloc on l'Eufrates fa un tomb, a uns 100 km a l'est d'Alep.
Important centre comercial fundat al tercer mil·lenni, Emar es esmentada a les tauletes trobades a Ebla com a centre comercial ja vers el 2500 aC (quant estava sota influència d'Ebla) i a les de Mari vers el 1800 aC (quant estava sota influencia de Iamkhad).
Vers el 1300 aC fou traslladat del seu emplaçament inicial a un lloc no massa distant al oest (uns 500 metres), una mica mes elevat, degut a un canvi de curs del riu, trasllat obra del rei hitita Subiluliuma I o del seu fill Mursilis II i fou la capital de l'anomena't país d'Ashtata, vassall del regne de Karkemish. La monarquia d'Emar fou establerta vers el segle XIII aC però el poder efectiu va romandre en mans del consell d'ancians i els clans. El sistema feudal conegut com ilku era similar al d'Ugarit.
Les tauletes esmenten els anys de desastres, guerres, o desastres i guerres i la venda de propietats o de nois com esclaus per fer front a la gana durant els anys de desastres.
L'origen de la monarquia es poc conegut donat que la ciutat no tenia antecedents monàrquics. Probablement esta relacionat amb l'establiment d'una fortalesa defensiva contra el increment del poder d'Assíria. Un dels texts explica un cop d'estat durant el regne d'un dels sis reis que va tenir la ciutat, en el que van participar activament els hupsu, un grup social marginat. Vers el 1200 aC s'esmenten atacs de grups hurrites i d'un grup desconegut anomenat els tarwu, potser un grup dels pobles de mar; també els arameus tenien incidència a la zona en aquest temps. No hi ha dubte que els assiris no van tenir part en el final de la ciutat que es va produir vers el 1187 aC a causa del foc com testimonien les excavacions.
A l'època bizantina es va repoblar i es va dir Barbalissos, i sota els àrabs fou Balis.
El modern lloc de Tell Meskéné fou excavat per Jean-Claude Margueron entre 1972 i 1976 i es van posar a la llum temples (entre ells el anomenat temple de Devin on es va trobar una llibreria amb texts sagrats rituals i literaris) i cases i 900 tauletes cuneïformes, moltes escrites en acadià, un centenar en hurrita i un parell en hitita. Actualment se'n coneixen prop de 1200. Els estudis foren publicats per Daniel Arnaud als anys vuitanta. El 1996 es van reprendre les excavacions sota direcció de l'alemany Uwe Finkbeiner
