Elton John
De Viquipèdia
Elton John (nascut el 25 de març de 1947), és un cantant i compositor britànic de música pop, nascut com a Reginald Kenneth Dwight Harris a Pinner, Middlesex.
Va ser educat a la Royal Academy of Music, gràcies a una beca que va conseguir a aquesta institució als 11 anys i va abandonar sis anys després per dedicar-se a la música pop. A partir del 1964 comença a col·laborar amb grups locals com Bluesology, on va conèixer el cantant John Baldry. En homenatge a ell i al saxofonista Elton Dean va adoptar el nom artísitc d'Elton John.
A la dècada dels seixanta va participar en varis grups, sense massa èxit. Fins que el 1967 va conèixer al lletrista i poeta Bernie Taupin. Junts van obtenir el seu gran primer èxit el 1970 amb l'àlbum "Elton John" per la canço "Your Song". El 1971 van col·locar quatre àlbums simultàniament entre els deu primers de les llistes dels Estats Units, quelcom que no passava des dels Beatles. Aquest mateix any Elton va començar a desenvolupar una greu alopècia que el conduiria anys després a usar peluca.
La dècada dels setanta va ser la seva consagració com autèntica estrella, va començar a actuar amb extravagants disfreces i altres adonrs característics de glam rock usant-los en concerts multitudinaris. En aquesta època va fer grans èxits com Crocodile Rock (1972), Candle In The Wind (1973) Bennie And The Jets (1973) i Don’t Let The Sun Go Down On Me (1974). Entre el 1972 i el 1975, set dels seus discs van entrar als primers llcos de les llistes britàniques.
El 1975 va participar a la pel·lícula Tommy, dirigida per Kun Russell i escrita per Pete Townshend, guitarrista de [[[The Who]]. En aquella època hi va haver escàndol públic per certes declaracions sobre la seva homosexualitat.
Al entrar a la dècada del 1980, va deixar temporalment la seva relació amb Taupin, amés de que va moderar la seva imatge i la seva música, fent-la més melòdica. Va produïr nous èxits com “I'm Still Standing” i Little Jeannie però ja amb menys freqüència, i la seva vida privada va tenir varis problemes. El 14 de febre de 1984 es va casar amb l'enginyer de so Renata Bauer.
El juliol de 1985, Elton John va participar en el concert Live Aid realitzat a l'Estadi Wembley de Londres en el que també hi havia David Bowie, Sting, Eric Clapton, Phil Collins i Queen, entre d'altres.
El 1990 li va afectar mort la mort per SIDA d'un hemofílic amic seu, Ryan White. Després del funeral va confirmar estar amb tractament per superar la seva addicció a l'alcohol, les drogues i la bulimia. El 1992 va fundar l'Elton John AIDS Foundation, una de les organitzacions més grans sense ànim de lucre que lluita contra el SIDA, a la que va decidir destinar tots els beneficis dels seus singles.
Elton John ja renovat i més sobri va tenir un nou èxit el 1994 amb la seva participació a la banda sonora de El rei lleó en col·laboració amb Tim Ricce. També va guanyar un Grammy i un Òscar.
L'assessinat del seu amic Gianni Versace i la mort en un accident de tràfic de la seva amiga Diana de Gales van suposar per Elton un fort cop el 1997. Va obtenir un gran èxit amb el seu homenatge a la princesa Diana, amb el tema Candle in the Wind, que va batre tots els rècords i va resultat ser el single més venut a l'història de la música.
L'any següent va ser nombrat Caballer de l'Ordre de l'Imperi Britànic després va rebre un Grammi honorífic per la seva trajectoria musical. El 2001 va grabar una vegada més amb el seu lletrista Bernie Tauping, Songs From the West Coast el va seguir el 2004 el seu àlbum número 43 de la seva carrera, Peachtree Road. El desembre de 2005, Elton John va contraure matrimoni amb la seva parella de fa 12 anys, el director de cine canadenc David Furnish, a l'entrar en vigència la nova llei britànic d'unions civils homosexuals.
[edita] Estil musical d'Elton John
Un crític musical va escriure un comentari irònic constatant que Elton John només utilitzava quatre acords i que les lletres de Bernie Taupin les podia haver escrit un nen de primària.
En realitat es pot dir que Elton toca el piano o qualsevol instrument de teclat d'una manera molt simple, tenint en compte la seva preparació musical clàssica, potser perquè és conscient de fer exactament i només música pop. En canvi, el nombre d'instruments i els diferents sons és molt variat (en la cançó Mellow apareix fins i tot el violí elèctric) i ja als anys setanta utilitzava, abastament, els sintetitzadors tipus ARP. L'harmonia sempre és molt clàssica i es fa sovint amb la formació típica de teclat, guitarra, baix i bateria.
Molt sovint segueix l'esquema del blues. En els discos es van alternant les balades amb les cançons més tipus Rock. El ritme sincopat és una característica de cançons com Honky Cat.
La veu d'Elton John és potser la característica més rellevant de la seva música. Resulta ben timbrada, elegant i ben modulada, molt identificable i difícilment imitable.
[edita] Discografia
- 1969 Empty Sky
- 1970 Elton John
- 1970 The Games [Original Soundtrack]
- 1971 Tumbleweed Connection
- 1971 Friends
- 1971 11-17-70 [live]
- 1971 Madman Across the Water
- 1972 Honky Chateau
- 1973 Don't Shoot Me I'm Only the Piano Player
- 1973 Goodbye Yellow Brick Road
- 1974 Caribou
- 1975 Captain Fantastic and the Brown Dirt Cowboy
- 1975 Rock of the Westies
- 1975 West of the Rockies [live]
- 1976 Here and There [live]
- 1976 Blue Moves
- 1978 A Single Man
- 1979 Victim of Love
- 1980 21 at 33
- 1981 The Fox
- 1982 Jump Up!
- 1983 Too Low for Zero
- 1984 Breaking Hearts
- 1985 Ice on Fire
- 1986 Leather Jackets
- 1987 Live in Australia
- 1988 Reg Strikes Back
- 1989 Sleeping With the Past
- 1992 The One
- 1993 Duets
- 1995 Made in England
- 1997 Big Picture
- 1999 The Muse
- 1999 AIDA
- 2000 One Night Only
- 2000 The Road To Eldorado
- 2001 Songs from the West Coast
- 2001 Prologue
- 2002 Live at the Ritz
- 2002 Greatest Hits 1970-2002
- 2004 Peachtree Road
[edita] Premis Grammy
Al llarg de la seva carrera ha guanyat 5 Premis Grammy:
- 1986 - Millor interpretació pop d'un duet o grup musical per That's What Friends Are For (juntament amb Dionne Warwick, Gladys Knight i Stevie Wonder).
- 1991 - Millor composició instrumental per Basque (interpretada per James Galway).
- 1994 - Millor interpretació pop masculina per Can you feel the love tonight.
- 1997 - Millor interpretació pop masculina per Candle in the wind 1997.
- 2000 - Millor Àlbum d'espectacle musical per Elton John & Tim Rice's Aida (juntament amb Tim Rice).
