Elionor d'Aquitània
De Viquipèdia
Elionor d'Aquitània ( Bordeus 1122 - Poitiers 1204 ), duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Filla i hereva del comte Guillem X d'Aquitània i la seva esposa Elionor de Chatellerault.
[edita] Hereva del comtat d'Aqutània
El 1130 va morir el seu únic germà mascle Guillem, per la qual cosa es convertí en hereva del seu pare al ducat d'Aquitània. El 9 d'abril de 1137 el seu pare morí en una peregrinació a Santiago de Compostel·la i la succeí al comtat, que s'extenia des del riu Loira fins als Pirineus i era més extens que els dominis directes del rei de França.
[edita] Núpcies i descedents
Es casà el 22 de juliol de 1137 a Bordeus amb el príncep i futur rei Lluís VII de França. D'aquesta unió nasqueren:
- la princesa Maria de França (1145-1198), casada el 1164 amb Enric I de Xampanya
- la princesa Alix de França (1150-1195), casada el 1164 amb Teobald V de Blois
Es casà, en segones núpcies, el 18 de maig de 1152 a la catedral de Sant Pere de Bordeus amb el príncep i futur rei Enric II d'Anglaterra. D'aquesta unió nasqueren:
- el príncep Guillem de Poiters (1152-1156), comte de Poitiers
- el príncep Enric Plantegenet (1155-1183), duc de Normandia i comte d'Anjou
- la princesa Matilde Plantagenet (1156-1189), casada el 1168 amb Enric V de Saxònia
- el príncep Ricard I d'Anglaterra (1157-1199), rei d'Anglaterra
- el príncep Jofre de Bretanya (1158-1186), duc de Bretanya
- la princesa Elionor d'Anglaterra (1162-1214), casada el 1177 amb Alfons VIII de Castella
- la princesa Joana d'Anglaterra (1165-1199), casada el 1177 amb Guillem II de Sicília i el 1196 amb Ramon VI de Tolosa
- el príncep Joan I d'Anglaterra (1166-1216), rei d'Anglaterra
[edita] Problemes amb Lluís VII de França
Les distensions entra la jove parella van iniciar-se molt aviat, quan la duquessa va donar suport al matrimoni de la seva germana Peronella amb Raúl I de Vermandois, mentre el rei francès enviava al seu germà a invadir el comtat de Vermandois com a càstig de la bigàmia del comte.
El caràcter del rei, devot, ascètic, ingenu i indecís xocava amb el d'Elionor, dona de caràcter fort. Aquesta tenia un comportament liberal i emancipat que fou molt criticat per la cúria eclesiàstica, sobretot per Bernat de Claravall i l'abat Suger de Saint-Denis.
El Nadal de 1145 motivats per la predicacíó de Bernat de Claravall la jove parella va particpar en la Segona Croada. En un primer moment el rei no volgué que la seva esposa participès en la croada però Elionor, en qualitat de duquessa d'Aquitània, i per tant, la major feudetària de França va insistir a partir vers Terra Santa com la resta de senyors feudals del país.
Durant la seva estada a Antioquia, la relació de la reina consort amb el seu oncle Raimon de Poitiers, príncep de la ciutat, va donar lloc a tota classe de murmuracions, que van provocar l'allunyament entre el rei i la reina.
Lluís obligà a la seva dona a tornar amb ell cap a França, encara que partiren en vaixells separats. En el seu camí a França, s'aturaren a Roma, on el Papa tractà de reconciliar a la parella reial. Però la parella estava irremeiablement distanciada: el 21 de març de 1152, Lluís VII va aconseguir l'anul·lació de les seves noces, basant-se en el parentiu entre ambdós. El preu que va posar Elionor a aquesta separació va ser la conservació dels seus dominis.
[edita] Matrimoni amb el príncep anglès
Sis setmanes després del seu divorci Elionor va contreure matrimoni amb el príncep i futur rei Enric II d'Anglaterra, unint els seus vasts dominis a França als quals ja posseïa l'hereu al tron anglès, amo del Anjou, Maine i Normandia, a part d'Anglaterra i Gal·les. D'aquesta manera es formava l'anomenat Imperi angeví, en el qual els reis d'Anglaterra, àdhuc sent vassalls del rei de França, controlaven un territori vuit vegades superior al dominat per Lluís VII. Establerta principalment a Poitiers, a la seva cort va tenir gran auge la lírica caballeresca, sent mecenes de nombrosos trobadors.
L'existència d'una amant d'Enric II, va provocar l'enfrontament entre Elionor i el rei anglès, i a partir de 1173 Elionor va promoure la rebel·lió de tres fills del rei contra el seu pare. Després de reprimir la rebel·lió, el rei va empresonar-la, primer a Chinon i després a Salisbury, on va romandre sota arrest fins a la mort del rei Enric el 1189.
Recuperada la llibertat, Elionor es va convertir en regent dels dominis angevins durant les asusèncias del seu fill Ricard Cor de Lleó. Després del retorn d'aquest rei de la Tercera Croada, Elionor es va retirar a l'abadia de Fontevrault. La mort de Ricard, el 6 d'abril de 1199 va provocar que Elionor abandonés de nou el seu retir fins a aconseguir la coronació del seu altre fill, Joan sense Terra, relegant al seu nét, el duc Artur I de Bretanya, al que pràcticament no coneixia.
[edita] Final dels seus dies
El 1200, i sent gairebé octogenària, donà mostres d'una fortalesa impressionant quan decidí viatjar fins al Regne de Castella, creuant els Pirineus, per a escollir entre les seves nétes, les infantes de Castella (filles d'Elionor d'Anglaterra i Alfons VIII de Castella), la futura esposa del fill de Felip II August, el príncep i futur rei Lluís VIII el Lleó.
Va morir el 31 de març de 1204 a l'abadia de Fontevrault, als 82 anys d'edat, sent sepultada allà mateix al costat del seu espòs Enric II i el seu fill Ricard Cor de Lleó.
| Precedit per: Guillem X |
Duquessa d'Aquitània amb Lluís VII i Enric II 1137–1168 |
Succeït per: Ricard I Cor de Lleó |
| Comtessa de Potiers amb Lluís VII i Enric II 1137–1153 |
Succeït per: Guillem |
