El Villar

El Villar, és a dir Villar del Arzobispo, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans, també coneguda com a Serrania del Túria.

Taula de continguts

1 Geografia
- 1.1 Localitats limítrofes
2 Història
3 Administració
4 Demografia
5 Economia
6 Monuments
7 Festes
8 Gastronomia
9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat al peu del Cerro Castellar, sima del cual es troben els restos d'uns dels abundants poblats íbers de la zona, a 520 metres d'alçada sobre el nivell de la mar. La fisonomia del Villar és una barreja de muntanyes i planes. Les seues muntanyes són riques en materials arcillosos i les seues planes són utilitzades per a la agricultura. Actualment, té una població de 3.650 habitants aproximadament i una superfície de 3.489 hectàries. El Villar es troba ubicat a 4 Km de la CV-35 (València-Ademús), a l'encreuament amb la CV-395 (Requena-Sogorb) que passa per la població.

[edita] Localitats limítrofes

El terme municipal del Villar limita amb les següents localitats: Andilla, Casinos, Domenyo, Figueroles, Llíria, Llosa del Bisbe i Xulilla.

[edita] Història

Poblada antigament, des de l'Edat de Bronze, pels ibers i més tard pels romans, als que deu el seu nom actual (Villar, que vol dir conjunt de villes) i pels àrabs als que deu el seu primer nom, Benaduf (el que toca el pander). A 1236, Jaume I, després d'expolsar als sarracens, va donar la població en senyoriu a D. Fernando Díaz. En 1271, Hurtado Lihorí era el senyor de Villar de Benaduf. Aquest senyoriu pasarà a ser depenent de la Baronia d'Andilla, fins que a 1300 va passar a formar part de la Baronia de Chulilla i, al mateix temps, va ser patrimoni de la Mitra Valentina. A 1323, D. Raimundo Gastón (arquebisbe de València) li otorgà per Carta Puebla el poble de Villar a 15 cristians vells. Aquest moradors havíen construit les seues vivendes al que actualment s'anomena carrer de l'Església. A 1381, el Bisbe de València va ordenar la construcció, al costat de l'esglèsia, d'una residència d'estiu per a ell i els seus sucesors. , ja que de tots els territoris de la Mitra Valentina, Villar de Benaduf era el que reunia les millors condicions climatològiques. El seu palau arquebisbal va ser proposat a Carles V com a residència per a curar la seu enfermetat perquè era el lloc "més sa d'Espanya" (Bernardo Espinalt, Atalante Español, tomo VIII, Imprenta Real, Madrid, 1784). El 7 de maig de 1795, el rei Carles IV li va concedir el sobrenom "del Arzobispo", substituint "de Benaduf". Al mateix temps també li va otorgar el títol de vila real. Durant les guerres carlistes, al segle XIX, el conjunt de la torre de l'Esglèsia i del palau va ser quartel general deles tropes carlistes. A la Guerra Civil es va situar la reraguarda del frost de Teruel i va tindre haspital de campanya, situat a les actuals escoles, i aeròdrom militar. al llarg del segles, el creixement de la vila ha sigut causa del intens cultiu de les terres más properes al poble.

[edita] Administració

**Llista d'alcaldes dels últims anys**
Llegislatura	Alcalde	Partit Polític
1995-1997	Luís Aparicio	PP
1997-1999	Bernardo Mínguez	IU
1999-2003	Miguel Adrián	PP
2003-2004	Julio Burgos Veintimilla	PSOE
2004-2007	José Luís Valero	IU

[edita] Demografia

Evolución demográfica
1795	1900	1920	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2004	2005
2.250	3.929	4.497	4.303	3.973	3.697	3.526	3.398	3.459	3.626	3.673

[edita] Economia

Villar del Arzobispo és una població, els principals ingressos de la qual, és l'agricultura de secà (destaquen la vinya, l'olivera, l'ametler i els frutals), encara que des de fa algun temps part de l'agricultura ha passat a ser de regadiu i també, però en menor mesura, ha crescut la ganaderia. La seua economia actual està bassada sobretot en la mineria del sílice i l'argila i en el transport d'aquestes matèries primes (principalment a Castelló). Així mateix, hi ha una incipient industrialització d'aquest sector (instalació d'una fàbrica de materials de construcció i de llavadors de arenes silícees i caolí) i, també del sector serveis, principalment el apartat de comerç, sanitari, educatiu i d'oci.

[edita] Monuments

Un dels seus monuments més emblemàtics és l'Esglèsia de Nostra Senyora de la Pau que data del segle XVI, d'estil renaixentista i elements gòtics de la seua primitiva construcció. La seua façana lluix medallons del arquebisbes de València, i en aquesta destaquen la seua porta clavetejada i una talla de la Verge de la Pau en pedra sauló. En la torre, de base cuadrada, s'aprecien quatre gàrgoles de sauló de traça gòtica i l'espadanya del rellotge afegida en 1906. Al costat de l'Esglèsia està ubicat el Palau Arquebisbal d'estil gòtic renaixentista i construït durant els segles XIV-XVII. Va ser residència dels arquebisbes de València fins la desamortització de Mendizàbal. Actualment només es conserva la part noble. Destaca la seua escalinata, en la paret de la qual estan incrustades les làpides del cementeri romà que es trobares en l'actual Plaça de l'Esglèsia. A més a més, en la seua porta es pot admirar tallat en pedra negra, l'escut d'Alcubles amb les armes de la casa dels Austria. Altre monument és l'Ermita de Sant Vicent. Segun conta la llegenda, San Vicent que estava predicant en El Villar va atrendre la sol·licitut del vilarenses per a què haguera aigua en la població. El sant va preguntar si volien riu o font, i contestaren que font. Aleshores, prop de la font es va construir l'Ermita en honor Sant Vicent, durant els segles XV-XVII d'estil gòtic tardiu amb posteriors afegits. Per últim, Villar conta amb un Museu Etnogràfic, la Casa de los Cinteros. Es tracta d'un rdifici de cert rang del segle XIX que encara conserva els elements constructius de l'època, així com les dependències típiques (quadra, obrador, bodega, cuina, habitacions i entrada). La casa també conté utensilis de l'època.

[edita] Festes

Les festes patronals es celebren el 24 de gener en honor a la Verge de la Pau. En aquesta festa es fa una procesó i una verbena en líntermig de la qual es reparteixen tortes de "tajà" (cansalada) i sardina i vi. En estiu, durant 10 dies i fins al 16 d'agost, aproximadament, es celebren les festes en honor a Sant Roque. En aquestos dies, es succeixen verbenes i actes lúdics diversos con celebracions taurines i el multitudinari concurs de paelles en el Carrer de les Creus. En febrer, és celebra la festa més rellevant de Villar del Arzobispo: el Carnaval. La seua data varia en funció de la Quaresma. La vesprada del dijous desfilen els xiquets del Centre Ocupacional i per la nit es vela a la "morca" (botifarra feta de cartó pedra). El divendres per la vesprada desfilen els xiquets del colegi del municipi, Fabián i Fuero. Eixa nit es celebra el Cconcurs de murgues i a continuació una gran verbena. Destaca la deesfilada de disfraços del dissabte de vesprada i la cremada del "Chinchoso". A mitjanit, es fa l'Enterrament de la Morca acompanyat amb una desfilada dd'antortxes i música. Després hi ha verbena fins l'alba quen es llancen les cendres de la morca al Balsón ( una balsa gran del poble).

[edita] Gastronomia

Entre els plats tìpics més populars figuren: L'Olla Xurra. Olla feta a foc lent. Els seus ingredients principals són: creïlles, fabes, card, botifarra, os ranci de gerra, morros de porc. Les farinetes, fetes amb farina de blat. L'embotit és de molt bona qualitat, sobretot el de la gerra, conservat amb oli d'oliva. Els dolços típics són els "congretes", realitzats amb farina, oli i sucre; i les "roses", fetes amb ou batut mullar en motles de fero que formen el dibuix d'una rosa. En Villar, també són famosos els seus vins com el "Viña Villar" reconegut a nivell internacional.

[edita] Enllaços externs

País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
[1].
[2]

Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.

Obtingut de "http://ca.wikipedia.org../../../e/l/_/El_Villar_05a9.html"

Categories: Esborranys del País Valencià | Serrans