Eduardo Chillida
De Viquipèdia
Eduardo Chillida Juantegui ( Donòstia, País Basc 1924 - íd. 2002 ) fou un escultor basc.
[edita] Biografia
Nasqué el 10 de gener de 1924 a Donòstia. Inicialment futbolista, després d'una fractura de genoll va canviar el seu lloc de porter a la Real Sociedad de Fútbol per inicar-se en la seva vocació artística, l'escultura.
Va iniciar-se en el món de l'art el 1942 amb uns estudis d'arquitectura que abandonaria per dedicar-se al dibuix i l'escultura en una acadèmia d'art. Va mudar-se a la ciutat de París per conéixer els moviments artístics de la capital francesa, i va debutar amb una exposició a Les Mains Eblouis el 1950. Allà va relacionar-se amb diversos autors com Eusebio Sempere i Pablo Picasso.
Impresionat per l'escultura grega va iniciar els seus treballs amb el guix per passar després al ferro, el seu material preferit. El seu talent ben aviat fou reconegut, situant-se al costat d'autors com Constantin Brâncuşi i Giovanni Giacometti.
Una gran part de la producció artística d'Eduardo Chillida està constituïda per obres monumentals destinades a espais públics.
En l'última part de la seva vida Chillida va construïr el museu Chillida-Leku, ignaugurat el 2000 al caseriu de Zabalaga, al municipi d'Hernani, una construcció tradicional basca remodelada per l'autor i redejada d'un ambpli jardí que avui dia conté, el que possiblement és, la més gran col·lecció de l'obra de l'artista.
El 1989 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts. Va morir el 19 d'agost de 2002 a la ciutat de Donòstia.
 Peine Del Viento XVII (1990), acer cargolat |
 Elogio del Horizonte, formigó (1989), Gijón |
