DVB-C

De Viquipèdia

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

categoria

DVB-C son les sigles de Digital Video Broadcasting - Cable basada en l’estàndard europeu ETS 300 429 “Digital Broadcasting Systems for Television, Sound and Data services; Framing structure, Channel coding and Modulation for Cable systems” elaborat sota l’auspici de la Unió Europea de Radiodifusió (EBU) i l’Institut Europeu de Estandardització de Telecomunicacions (ETSI).

[edita] Introducció

DVB-C forma part del estàndard DVB, que defineix la modulació de las trames MPEG depenent del tipus de radiodifusió que tindrà (satèlit, cable o VHF/UHF). El fet de que la difusió sigui mitjançant cable, fa que la implantació de DVB-C sigui complicada i de alt cost econòmic, i que la cobertura es limiti a las xarxes que hi ha desplegades. D’altre banda fa que la emissió sigui immune a la interferència i que no existeixin els retards.

[edita] Diagrama de blocs

Aleatorització: A la entrada del canal tenim la formació de la banda base, d’acord amb la capa de transport MPEG-2. A continuació aquesta es sotmesa a un procés de aleatorització, amb la finalitat de conformar l’espectre y que aquest es distribueixi uniformement, d’aquesta manera l’espectre no es concentrarà en ratlles espectrals periòdiques, el que accentuaria les interferències entre símbols. La aleatorització que s’utilitza es del tipus “set-reset”.

Codificació: Seguidament s’aplica una codificació Reed-Solomon, a fi de facilitar la detecció d’errors en la cadena de recepció, el codi Reed-Solomon utilitzat en el estàndard ETS 300 429 es capaç de detectar 8 símbols erronis.

Entrellaçat: Una vegada els paquets estan codificats, s’aplica un entrellaçat convolucional, amb la fi de segmentar i repartir las ràfegues prolongades de errors, facilitant així la posterior detecció y correcció en recepció. La norma ETS 300 429 especifica que el entrellaçat ha de ser de profunditat 12. La combinació de la codificació Reed-Solomon y el entrellaçat convolucional permet la detecció de 96 símbols erronis (768 bits).

Conversió Byte-símbolo: Una vegada el senyal en banda base ja es acondicionat per la seva transmissió, aquesta entra al bloc de conversió de byte a símbol. El número de bits per símbol depèn del número de símbols de la constel•lació.

Codificació Diferencial: Als 2 bits de mes pes se li aplica una codificació diferencial, amb la fi d’aconseguir una constel•lació QAM invariant en rotacions de π/2. Degut a aquesta codificació diferencial, els punts del quadrant primer de la constel•lació QAM es poden convertir en els del quadrant segon, tercer o quart, només canviant els dos bits mes significatius.

Filtrat: Abans de la modulació QAM, i amb objecte de reduir la interferència entre símbols, les senyals I i Q es someten a un filtrat d’arrel de cosinus alçat, amb un factor de arrodoniment (roll-off) de 0.15.
Modulació Una vegada filtrat el senyal, es modula en QAM i s’envia, la constel•lació utilitzada pot ser de 16,32,64,128 o 256 símbols. La cadena receptora fa els processos inversos per a obtenir el senyal MPEG-2 enviada.