Dolçaina
De Viquipèdia
La Dolçaina (també xirimita o xaramita) és un instrument musical de vent. En concret, és un tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits. Aquesta forma cònica i no cilíndrica, especialment al final, li donava antigament el nom de trompa.
Existeixen moltes varietats de dolçaines: la castellana (amb claus), l'aragonesa, la gralla de Catalunya, el Bolin-Gozo del País Basc i la dolçaina valenciana.
El seu origen és antic. Tanmateix, el fet que sigui un instrument de llengüeta doble, com l'oboè, suggereix que podria aparéixer després dels instruments de llengüeta simple, com ara el clarinet.
El so de la dolçaina valenciana (també coneguda per xirimita), és viu i penetrant, i si el dolçainer té bons pulmons es pot sentir a molta distància.
La dolçaina valenciana està composta de la pipa, el tudell, el gobelet (o cap), el cos i la campana. El gobelet, el cos i la campana formen allò que s´anomena pròpiament dolçaina, sent la resta (la pipa i el tudell ) complements.
La dolçaina fa parella amb el Tabalet, sent ambdós instruments suficients per a amenitzar musicalment qualsevol festa al carrer. Bona cosa de la música popular valenciana es toca amb dolçaina i tabalet. Entre les melodies més belles per a ser tocada amb la dolçaina, en podem destacar la tonada de la Muixeranga.
El qui toca la dolçaina és un dolçainer.
