Diego Armando Maradona

De Viquipèdia

Maradona i el President de Brasil, Lula da Silva.

Diego Armando Maradona (Buenos Aires, Argentina, 30 d'octubre, 1960) és l'ex futbolista més famós i conegut de l'Argentina. Es considerat com un dels millors jugadors de la història del futbol, va ser triat el Millor Jugador del Món amb un 53,6% de vots, segons una enquesta d'Internet feta per la FIFA el 2000 ("Fifa Internet Award").

[edita] Biografia

Va debutar en Argentinos Juniors el 1976. Després de bones actuacions, va ser traspassat a Boca Juniors on va guanyar un campionat al 1980. En 1981 va ser transferit al Futbol Club Barcelona i va guanyar la Copa del Rei. A pesar d'haver demostrat ser un brillant futbolista, una lesió en el turmell, (causada pel defensa Andoni Goikoetxea) i una hepatitis van frustrar les seves possibilitats de triomfar en el futbol espanyol.

El 1984 és transferit al SSC Nápoli d'Itàlia, que no havia guanyat un torneig en més de seixanta anys. Allí Diego va realitzar una notable actuació, guanyant el Scudetto italià el 1986-1987 i 1989-1990, la Copa de la UEFA el 1989, la Copa d'Itàlia el 1987 i la Supercopa Italiana, el 1990. El 1991 deixà Itàlia per a jugar en el Sevilla FC.

El 1993 va regressar al futbol argentí, aquesta vegada amb els Newell's Old Boys i el 1995 retorna a Boca Juniors. Allí va jugar fins al 30 d'octubre, 1997, retirant-se del futbol professional en el partit que Boca Juniors va derrotar de visitant a River Plate, el seu màxim rival.

Per la selecció argentina va jugar les Copes Mundials de Futbol d'Espanya '82 (on va arribar als vuitens de final), Mèxic '86 (on es va proclamar Campió), Itàlia '90 (on va ser Subcampió) i Estats Units 94' (on va disputar només dos partits). És el segon golejador històric de la selecció argentina, darrere de Gabriel Batistuta.

Com tècnic va dirigir als equips argentins Mandiyú de Corrents (1994) i Racing Club (1995).