Cromosoma
De Viquipèdia
2 Centròmer
3 Braç Curt
4 Braç Llarg
Un cromosoma (del grec, cromos, color, i soma, cos terme creat per Wilhelm von Waldeyer el 1889) és cadascun dels petits cossos en forma de bastonets en nansa en què s'organitza la cromatina del nucli cel·lular durant la mitosi i la meiosi, cadascun dels quals es divideix longitudinalment, donant origen a dues nanses bessones iguals; el seu nombre és constant per a una espècie determinada (en els humans 46; dels quals 44 autosòmics, i 2 sexuals). Els cromosomes varen ser descoberts per Karl Wilhelm von Nägeli el 1842. El 1910, Thomas Hunt Morgan va descriure els cromosomes amb els portadors dels gens.
- Cromosoma regió p: Designació del braç curt del cromosoma
- Cromosoma regió q: Designació del braç llarg del cromosoma
[edita] Cromosoma eucariota
- Figura 1: Diferents estats de l'ADN.
- (1) Catenària simple d'ADN
- (2) Fil de Cromàtida (ADN amb histones).
- (3) Cromàtida Condensada durant la interfase amb centròmer.
- (4) Cromàtida condensada durant la profase.
- (5) Cromosoma durant la metafase.
[edita] Constància del nombre de cromosomes
Totes les espècies eucariotes tenen un nombre de cromosomes constant i determinat que constitueixen el seu cariotip (llei de la constància numèrica dels cromosomes)
El nombre de cromosomes de les diferents espècies és molt variable, p.ex:
- Ascaris megalocephala només té 2 cromosomes
- ceba té 16 cromosomes
- Drosophila melanogaster 8 cromosomes
- Home 46
- Gos 78
