Crisopres
De Viquipèdia
El crisopres és una varietat translúcida de la calcedònia (una de les formes criptocristal·lines del quars) que conté quantitats petites de níquel. Acostuma a ser de color verd poma, però pot tenir tonalitats més fosques. És criptocristal·lí, és a dir, és compost de cristalls tan fins que no es poden diferenciar amb la vista a través d'un microscopi d'augment normal; aquesta característica diferencia el crisopres d'altres varietats de quars cristal·lí, de l'ametista, de la citrina, etc., que solen ser transparents i formen cristalls hexagonals fàcilment recognoscibles. A diferència d'altres membres no transparents de la família del quars, el que dóna valor al crisopres és el color, més que no pas la forma. El nom prové dels mots grecs khrysós (daurat) i práson (porro).
L'escassetat relativa i el color verd fan del crisopres una de les varietats més preuades del quars. Algunes peces de qualitat alta poden arribar a competir amb el jade i ser-ne difícils de distingir. Tallada en forma de caboixó, té tanta demanda com l'ametista fina.
A diferència de la maragda, que és de color verd gràcies a la presència de cromi, el color del crisopres és degut al contingut en níquel, que generalment apareix en forma de plaquetes de willemseita, un minal similar al talc. El crisopres és resultat del desgast o de la laterització de serpentinites niquelíferes o d'altres roques ofiolítiques ultramàfiques. En els filons australians, el crisopres es troba, en forma de venes i nòduls, juntament amb la goethita marró i amb altres òxids ferrosos, en la saprolita rica en magnesi que hi ha sota les capes de ferro i sílice.
Com totes les formes de quars, el crisopres té una duresa d'entre 6 i 7 en l'escala de Mohs i una fractura concoidal com el sílex.
Els principals productors de crisopres són Alemanya, Austràlia (Austràlia Occidental i Queensland), el Brasil, els EUA (Arizona i Califòrnia), Polònia i Rússia (els Urals).
