Corbera
De Viquipèdia
Per a d'altres significats, vegeu Corbera (desambiguació).
| Corbera | |||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera Baixa | |||
| Gentilici | Corberà Corberana |
||
| Població (2004) | 3.057 | ||
| Superfície | 20,30 km2 | ||
| Densitat | 150,59 hab/km2 | ||
| Altitud | 17 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 39° 09’ 30” N 0° 21’ 16” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Sueca | ||
Corbera és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.
El topònim significa niu de corb ; els primers indicis de poblament es remunten a èpoques prehistòriques com ho testimonien les troballes fetes a la Cova dels Gats, el Puntal de l'Agüela, la Cova de les Ratetes, la Muntanya de Carles o el Poblat del Castell.
El terme, de 20,4 km 2 , depara els paratges que li dóna la serra de Corbera; els cims més elevats són la Penya Roja (394 m) i el Cavall Bernat (584 m).
Taula de continguts |
[edita] Història
L'origen de l'actual municipi, és romà, sobre el seu castell aixecaren els musulmans el seu que a l'època musulmana i la Baixa Edat Mitjana tingué influència sobre un gran territori que anava des de la ribera del Xúquer i la serra de Corbera fins Alzira i Cullera abastant els termes dels actuals Favara, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Riola i Fortaleny, i una sèrie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms d'algunes partides dels distints termes municipals actuals, com Nacla, Alcudiola, Llíber, Montsalvà, Matada, Benihomer, Beniboquer; Jaume I, després de conquistar-la a Al-Azraq , va incorporar-la a la Corona el 1248 i va atorgar-la donacions i franquícies de terres i cases al voltant del castell, donat a Ramon de Rocafull ; successivament passà a propietat de Pere, fill de Jaume I (1263); de Joan d'Aragó, fill de Jaume II ; de l'infant Joan , arquebisbe de Toledo (1322); de l'abat de la Valldigna (1330); a Pere de Xèrica , per donació de Pere II (1349); a Raimon Berenguer ; als Terranova i als Carròs de Vilaragut; el 1418 fou incorporada a la Corona com cap d'una jurisdicció (L'Honor de Corbera) que incloïa Fortaleny, Riola i Polinyà de la Ribera, que s'independitzaren el 1839; de 1519 a 1523 – Revolta de les Germanies —el senyor d'aleshores, Joan Borja i Enríquez , duc de Gandia va fer front, ajudat pel lloctinent de València, Didac Hurtado de Mendoza a les tropes de Joan Caro , capità dels agermanats i una vegada acabada la contesa va reconstruir el castell; en 1536 s'independitza de la de Riola i és erigida en rectoria de moriscs (Sant Cristòfol) amb l'annex de Polinyà; en 1596 el cardenal de València, Joan Enríquez de Ribera , ordena construir el primer temple cristià; l'expulsió morisca, en setembre de 1609, com a la resta de la Ribera i del País, va afectar greument l'economia i la demografia; en 1889 va sofrir l'epidèmia de còlera;
[edita] Llocs d'interés
Al poble es poden trobar encara moltes cases modernistes, reminiscéncies de l'època, començaments del segle passat, de major esplendor econòmic degut a la taronja, que també deixà força masies arreu del terme de què encara es conserven un bon grapat.
La resta del patrimoni es concreta en:
- Ermita de sant Miquel. Segle XIII, sobre el turó del mateix nom i amb l'afegit d'una torre àrab.
- Ermita del Santíssim Crist.
- Església de sant Vicent. Construïda en el XVII, destruïda en la guerra de 1936-1939 i tornada a aixecar entre 1940 i 1953. Conserva la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.
- El castell, les vicissituds del qual ja hem comentat. Manté el seu impressionant aspecte encara que està en estat de ruïna.
[edita] Gastronomia
La cuina mediterrània té bon referent a Corbera on les amanides, els arrossos i els dolços en són protagonistes.
[edita] Altres dades
A hores d'ara –setembre de 2004—el municipi està governat pel PP que guanyà les eleccions de 2003 amb 6 regidors; el Bloc amb 2, i el PSPV i PSICV amb 1 es repartiren la resta de regidors. El cens de 2003 enregistrà 3.066 habitants, de gentilici corberans.
L'economia es basa fonamentalment en l'agricultura, sobre tot taronja i en menor mida i en regressió l'arròs; la indústria gira en torn a l'agricultura, envasament, distribució i comercialització i hi ha algunes fusteries i empreses de construcció.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
