Congrés Solvay
De Viquipèdia
Asseguts (esq-dr): W. Nernst, M. Brillouin, E. Solvay, H. Lorentz, E. Warburg, J. Perrin, W. Wien, M. Curie, and H. Poincaré.
Drets (esq-dr): R. Goldschmidt, M. Planck, H. Rubens, A. Sommerfeld, F. Lindemann, M. de Broglie, M. Knudsen, F. Hasenöhrl, G. Hostelet, E. Herzen, J.H. Jeans, E. Rutherford, H. Kamerlingh Onnes, A. Einstein, and P. Langevin.
Els Congressos Solvay (sovint anomenats Conferències Solvay) són unes trobades entre científics que tenen lloc desde 1911. N'hi ha de dos tipus: les de física i les de química. A principis del segle XX, aquestes conferències, especialment les de física, reunien als més grans científics del moment per a discutir les noves teories i experiments que van revolucionar la física de l'època com ara la mecànica quàntica, la teoria de la relativitat i la radioactivitat. Van ser ideades i organitzades pel químic i industrial belga, Ernest Solvay.
Després de l'èxit de la primera conferència, el 1912 es van fundar els Instituts Internacionals Solvay per a la Física i la Química, situats a Brussel·les, que s'encarregaven de coordinar les conferències, tallers, seminaris i col·loquis.
De les 23 conferències de física que s'han organitzat fins ara, 7 es van produir abans de la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, les conferències tenen lloc cada tres anys. La 23a Conferència Solvay va tenir lloc a l'Hotel Métropole de Brussel·les (igual que la primera) entre els dies 1 i 3 de desembre de 2005, sobre el tema: "L'estructura quàntica de l'espai i el temps".
[edita] Primera conferència
Va ser la primera conferència internacional de física. Va tenir lloc a Brussel·les a la tardor del 1911. Hendrik A. Lorentz en va ser el "chairman". El tema va ser "Radiació i Quanta". Va tractar sobre els problemes de tenir dues aproximacions per les lleis de la física: la física clàssica i la teoria quàntica. Albert Einstein era el físic més jove que hi assistia. Entre els altres assistents hi havia grans personalitats científiques com Marie Curie, que durant molts anys va ser l'única dona participant, i Henri Poincaré. (Vegeu la imatge per una llista completa dels assistents.)
[edita] Cinquena conferència
Potser la més famosa conferència Solvay va ser la cinquena, celebrada a l'octubre de 1927. Va tractar sobre "Electrons i Fotons". Els més notables físics de l'època es van trobar per discutir la recentment formulada teoria quàntica. Les figures destacades eren Albert Einstein i Niels Bohr. Einstein, decebut pel principi d'incertesa de Heisenberg va remarcar: "Déu no juga als daus". Bohr va replicar, "Einstein, deixa de dir a Déu el que ha de fer". (Vegeu els debats Bohr-Einstein). Disset del vint-i-nou assistents eren o esdevindrien guanyadors del Premi Nobel.
P. Debye, M. Knudsen, W.L. Bragg, H.A. Kramers, P.A.M. Dirac, A.H. Compton, L. de Broglie, M. Born, N. Bohr,
I. Langmuir, M. Planck, Mme. Curie, H.A. Lorentz, A. Einstein, P. Langevin, Ch. E. Guye, C.T.R. Wilson, O.W. Richardson
