Comtat de Valois
De Viquipèdia
El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França. Mes tard va existir el Ducat de Valois (1407-1789). La dinastia de Valois, dita així del nom del ducat, va regnar a França. La primera dinastia comtal deriva de Carlemany per mitjà del seu fill Pipí i el seu net Bernat reis de Itàlia.
El fill de Bernat, Pipí anomenat Pipí de Péronne, fou comte al Vermandois cap el 840 governant Péronne, Sant Quintí i Senlis. Estava casat amb Rotaida de Bobbio i va deixar tres fills: Heribert, Pipí i Bernat. El primer fou el tronc dels comtes de Vermandois i el segon dels comtes de Valois i Senlis.
La línia de Valois es va repartir entre els fills del comte Bernat mort el 956: Hubert, que va rebre Senlis, Robert que va rebré Péronne, Robhold que va ser el tronc dels senyors de Chantilly i després de Huntingdon i Northampton, i Adela que va casar amb Waleran comte de Vexin i d'Amiens. El comte Gauthier II es va desfer del vassallatge que devia al bisbe d'Amiens i aquesta funció va esdevenir vinculada a la família comtal.
Els comtats no es van poder mantenir units i es van separar a la mort de Gauthier II, però el 1063 Raül III els va tornat a unificar i encara els va ampliar. A la seva mort el fill Simó, que estava destinat a la vida eclesiàstica, com a únic fill va haver d’acceptar la successió (1074) però al dia de la seva boda va decidir fer desenterrar al seu pare, que havia estat excomunicat i enterrat fora de llocs sants, per portar-lo a terra sagrada; la visió del cadàver en descomposició el va impressionar tant que va tornat a fer-se monjo i va morir cap el 1082. Alguns comtats van passar a altres hereus i el comtat de Valois va passar per el matrimoni de la germana de Simo, Adela, als comtes de Vermandois (i mes tard, el 1117 també van recuperar Amiens).
Però aquesta nissaga de Vermandois tampoc tenia fills mascles. Adelaida es va casar am Hug senyor de Crepy però nomes va tenir una filla anomenada Isabel. De seu segon enllaç amb Renaud comte de Clermont-en-Beavaisis va néixer Raül IV, però el fill d’aquest, Raül V, va morir sense successió i els tres comtats van passar a la germana Isabel que es va casar amb Felip d'Alsàcia que va heretar el comtat de Flandès. El 1179 es va fer reconèixer comte igual que la seva muller i hereu únic per el rei de França i a la mort de la seva muller el 1182 es va proclamar sobirà de Valois, Vermandois i Amiens; però la germana de Isabel, Leonor, amb suport del rei de França, va reclamar la successió i finalment el 1185 Felip va renunciar. A la mort de Leonor es va reunir a la corona francesa (1214). Llavors va ser cedida temporalment a diverses personalitats tornant sovint a la corona. El 1406 el comtat fou elevat a ducat. Va subsistir fins a la revolució.
Taula de continguts |
[edita] Comtes de Valois i Senlis
- Pipí de Péronne c. 840
- Pipí I de Senlis i Valois c. 850-893
- Pipí II 893-922
- Bernat 922-956
- Raül I de Cambrai (associat?) abans de 944
[edita] Comtes de Senlis
- Hubert 956-?
- Sporta, casada amb Guillem I de Normandia i amb Asperling de Vaudreuil
- a Bayeux c. 1000
[edita] Senyors de Péronne
- Robert I 956-1028 (germà de Hubert de Senlis)
- Eudes 1028-?
- Roger ?
- Ives (germà, rep la senyoria de Neslé)
- Pere ?
- Gauthier ?
- Joan I c. 1210
- Joan II de Lille
- a Lille c. 1250
[edita] Comtes de Valois, Vexin i Amiens
- Adela 956-?
- Waleran de Vexin i Amiens 956-? (comte consort de Valois)
- Gauthier I ?-987 (comte de Valois, Vexin i Amiens)
- Gauthier II 987-1027 (comte de Valois, Vexin i Amiens)
- Dreux 1027- 1035 (comte d'Amiens i Vexin)
- Gauthier III (fill, comte de Vexin) 1035-1063
- Ermenfroi c. 1050 (comte d'Amiens)
- Raül II de Gouy 1027-1040 (de Valois) (comte de Ostervant per herència del comte Hucbald, pare adoptiu?) comte consort de Amiens per matrimoni amb Hildegarda, filla del comte Ermenfroi.
- Raül III el gran 1040-1074 (comte de Bar-sur-Aube i de Vitry per matrimoni amb l’hereva Adela) (També comte de Tardenois i de Montdidier)
- Thibault I rep la senyoria de Crespy
- Simó 1074-1082 (es va fer monjo la nit de les seves bodes el 1077)
[edita] Comtes de Valois, Amiens i Vermandois
- Adela 1082-1090 (germana de Simó)
- Heribert IV de Vermandois 1082-1090
- Valois unit amb el Vermandois 1090; Amiens es va unir el 1117. Vexin fou venut el 1077 al rei Felip I de França.
- Adelaida 1090-1122
- Hug de Crepy 990-1101
- Renaud de Clermont-en-Beauvaisis 1104-1122
- Raül IV el valent 1122-1152
- Raül V Hug 1152-1167
- Isabel (germana) 1167-1182
- Felip d'Alsàcia 1167-1179, titular per cessió del rei de França 1179
- Leonor (germana d'Isabel) 1182-1214
- a la corona francesa 1214-1245
[edita] Comtes de Valois
- Blanca de Castella 1245-1252
- a la corona francesa 1252-1268
- Joan Trista de Nevers 1268-1270
- a la corona francesa 1270-1285
- Carles I de Valois 1285-1325
- Felip de Valois (rei Felip VI de França) 1325-1344
- Felip II de Valois (fill) 1344-1375
- Blanca II (vídua) 1375-1392
- Lluís I d'Orleans 1392-1406, duc de Valois 1406-1407
[edita] Ducs de Valois
- Carles II de Valois 1407-1468
- Lluís I (rei Lluís XII de França) 1468-1498
- a la corona francesa 1498-1499
- Francesc d'Angulema (rei Francesc I de França) 1499-1515
- Joana d'Orleans 1515-1520
- Maria de Luxemburg 1520-1546
- a la corona francesa 1546-1562
- Catalina de Medicis 1562-1582
- Margarita de Medicis (germana) 1582-1615
- a la corona francesa 1615-1626
- Gastó de Valois 1626-1660
- Felip III de Valois (Felip II d'Orleans) 1660-1701
- Felip IV de Valois (Felip III d'Orleans) 1701-1723
- Lluís II de Valois (Lluís III d'Orleans) 1723-1752
- Lluís Felip I d'Orleans i Valois 1752-1785
- Lluís Felip II d'Orleans i Valois 1785-1789
- abolició 1789
