Comarques Centrals del País Valencià
De Viquipèdia
És una regió del País Valencià que comprén les comarques:
- La Costera
- la Vall d'Albaida
- La Safor
- La Marina Alta
- El Comtat
- L'Alcoià
- La Canal de Navarrés.
[edita] Política
Aquesta regió no té reconeixement oficial, i es troba dividida entre la província de València i la província d'Alacant. No obstant açò, els alcaldes dels ajuntaments de les capitals i ciutats més importants de cadascuna d'aquestes comarques crearen el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes a l'any 1999, i acordaren un Pla de Promoció Socioeconómica i d'Ordenació Territorial de les Comarques Centrals Valencianes, amb l'objectiu d'assolir una quarta província al País Valencià.
[edita] Història
Jaume I el Conqueridor pren Albaida al 1244 i Xativa al 1248, però la conquesta cristiana no suposà la desaparició de la presència musulmana en la zona, sinò que s'hi romangueren fins el segle XVIII. En aquests anys, les Comarques Centrals ja tenien entitat administrativa, com una de les Governacions. De fet, Jaume I denominà el territori que n'hi ha entre el riu Xúquer i la línia Biar-Busot, com el País de les Muntanyes o Governació d'enllà lo Riu Xúquer.
Al segle XIV i XV aquest territori és repectat per les Governacions Forals sota la denominació de la Governació de Xàtiva. Durant aquest període les Comarques Centrals van viure un dels moments més rellevants de la seua història gràcies a la família dels Borja, amb gran influència al Ducat de Gandia. Fou tan gran el seu poder que lograren situar en el Papat a dos dels seus membres: Calixte III (1455-1458), i Alexandre VI (1492-1503). Aquest esplendor polític i econòmic es va reflectir també en les arts amb Ausiàs March i Joanot Martorell.
A partir del segle XVI comença la decadència del Regne de València, quan es produeixen les revoltes de camperols la (guerra de les Germanies), i la zona passa a ser perifèrica per als interessos de la corona. Amb la desaparició del Regne, la zona es divideix contínuament entre les governacions borbòniques primer, i les províncies espanyoles més endavant.
La divisió provincial liberal 1822-1823 va crear la província de Xàtiva que abastà el territori de la Governació foral però escindit per a la província d'Alacant, L'Alcoià, La Foia de Castalla, el Comtat i la Marina Baixa. Aquest antiga província es reparteix entre la de València i la d'Alacant: en un primer moment la línia divisòria seria la Serra Grossa, el 1836 es va desplaçar la província de València fins a la línia Mariola-Benicadell-riu Serpis. En 1847 s'estableix la divisió que actualment coneixem.
Els liberals de finals del segle XIX van ser els primers a desenvolupar un projecte políticoeconòmic per a les Comarques Centrals. Fruit del seu treball, es realitzaren infrastructures importants per a les relacions intercomarcals com ara: ferrocarril Alcoi-Port de Gandia (hui dia, ja desmantellat), ferrocarril Carcaixent-Gandia-Dénia, la carretera d'Almansa i el Port de Gandia.
No va ser fins als anys 70 del segle XX, amb el procés de recuperació de les Institucions Valencianes i de l'estat d'Autonomia, quan es plantege de manera oberta la vigència del fet comarcal i la coordinació de les comarques a regions que tingueren una coherència lògica des del punt de vista de la política territorial.
Actualment Les Comarques Centrals Valencianes constitueixen un espai, a cavall entre les províncies d'Alacant i València, on les activitats econòmiques de la zona estan localitzades en dues àrees:
- Litoral: Dénia (Marina Alta) i Gandia (la Safor) - Sector serveis i turisme.
- Interior: Ontinyent (Vall d'Albaida), Xàtiva (la Costera), Alcoi (l'Alcoià) i Cocentaina (el Comtat). Especialització industrial: tèxtil, confecció, fusta i joguines.
