Club Atlético de Madrid
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
 |
|
| Nom complet | Club Atlético de Madrid |
| Àlias | Atleti Colchoneros |
|---|---|
| Any de fundació | 1903 |
| Estadi | Vicente Calderón, Madrid, Espanya |
| Capacitat | 54,851 espectadors |
| President |  Enrique Cerezo Torres |
| Entrenador | Mexic Javier Aguirre |
| Lliga | La Liga |
| Temporada | 2005-06 |
| Posició | La Liga, 10é |
| Web oficial |
|
El Club Atlético de Madrid es un club de futbol espanyol, de la ciutat de Madrid. Va ser fundat el 26 d'abril de 1903 i juga a la Primera divisió de la Lliga espanyola de futbol.
[edita] Historia
El 26 de abril de 1903, un grup d'estudiants madrilenys i vizcains va decidir fundar un equip filial del Athletic Club de Bilbao, el qual es va denominar Athletic Club de Madrid. Tots dos clubs no es podían enfrontar en partits oficials al ser considerats el mateix club. El primer president del Athletic Club de Madrid va ser Enrique Allende, que el mateix any va deixar el carrec sent substituit per Eduardo de Acha.
El 2 de maig de 1903, l'Athletic de Madrid va jugar el seu primer partit, disputat entre els socis del club. El partit va ser arbitrat pel tresorer del club, Enrique Goiri.
Avans de deixar el carrec de president, Eduardo de Acha va redactar un estatut per a obtindre personalitat jurídica, conforme a la lley d'asociacions del 30 de juny de 1887. Així, el 20 de febrer de 1907, el club es va deslligar oficialment del Athletic Club de Bilbao per a inscribir-se'n al registre d'asociacions. Acha va dimitir de manera voluntaria, que va obligar a renovar la Junta Directiva, sent escollit com a president Ricardo de Gondra.
A 1909 Ramón de Cárdenas va asumir la presidencia de la Junta Directiva, al capdevant d'una delicada situació financiera del club.
En 1912 va asumir la presidencia Julián Ruete. Sota el seu mandat, l'Athletic de Madrid va aconseguir la seva primera final.
En 1919 va asumir la presidencia Álvaro de Aguilar, encara que un any després va tornar novament Julián Ruete. Durant el mandat de Ruete es va inaugurar l' "Estadio Metropolitano", el 13 de maig de 1923, amb un partit entre l'Athletic de Madrid i la Real Sociedad de Fútbol, guanyat pel equip de Madrid per 2 gols a 1. Després d'aquesta fita, Ruete torna a deixar la presidencia el mateix any, asumint el carrec Juan de Estefanía.
Luciano Urquijo es va convertir en el nou president el 4 de novembre de 1926. El carrec posteriorment va ser ocupat per Rafael González al 1931, José Luis del Valle al 1935, i José María Fernández al 1936.
4 d'octubre de 1939 es va firmar la fusió entre l'Athletic Club de Madrid i el Aviación Nacional, que va dur al naixement del Athletic Aviación Club. Per la ocasió, Francisco Vives va ser nomenat president del club, però rapidament va ser substituit per Luis Navarro. La fusió es va produïr per la mala situació económica i administrativa del Athletic Club de Madrid a més de la manca de jugadors per la Guerra Civil Espanyola (donat que els jugadors es trobaven dispersos per tot el territori nacional, alguns presos i d'altres ferits).
El 26 de novembre de 1939, el club va evitar el descens a la segona divisió espanyola, després de vencer per 3 a 1 al Club Atlético Osasuna, en un partit de promoció.
El 28 de abril de 1940, l'equip dirigit per Ricardo Zamora es va adjudicar el titol de campió de la primera divisió de la lliga espanyola de futbol per primera vegada.
Al gener de 1941 el club va cambiar-se el nom a Club Atlético de Aviación, per la prohibició dels extrangerismes a Espanya. Va asumir la presidencia Manuel Gallego.
El 2 de març de 1941, novament dirigit per Ricardo Zamora, el club va aconseguir revalidar el títol de campió de la primera divisió de la lliga espanyola de futbol.
En 1946 va asumir la presidencia Juan Touzón. El 14 de decembre del mateix any, el Ministeri del Aire va solicitar al Club Atlético de Aviación que prescindís del us del terme Aviación. La comunicació es lletgida en una junta directiva de la entitat. La directiva acorda per unanimitat dirigir una carta al Excelentísim Ministre agraint-li les atencions que amb aquest club ha tingut l'Exercit del Aire des de fa alguns anys. Després de deliberació, es va aprovar per unanimitat el canvi de nom a Club Atlético de Madrid, iniciant-se a aquest efecte les gestions necessàries per al canvi de nom amb la supressió de la paraula Aviación.
Al gener de 1947 el club es va dir Club Atlético de Madrid, adoptant a més un nou escut, similar a l'utilitzat en 1917, pero amb quatre ratlles vermelles. El primer partit oficial del líder sota el nou nom, jugat el 6 de gener de 1947, correspon a la derrota per 3 gols a 1 contra el Centre d'Esports Sabadell (llavors ultim), jugat al "Estadio Metropolitano". En aquest any, va asumir la presidencia Cesáreo Galindez.
En 1952 va asumir la presidencia Marqués de la Florida.
El 5 de decembre de 1954, el Celta de Vigo va derrotar per 8 a 1 al Atlético de Madrid, convertint-se en la major derrota del equip.
En 1955 va asumir la presidencia Juan Suevos, i després Javier Barroso, sent després reemplaçat per Vicente Calderón. Aquell any, l'Atlético de Madrid va aconseguir la seva major victoria, guanyant el 11 de setembre al Hércules CF per 9 a 0.
El 20 de octubre de 1957, l'Atlético va tornar a repetir una goletjada, guanyant a la Unión Deportiva Las Palmas per 9 a 0.
La final de la Recopa es va disputar el 10 de maig de 1962 a Glasgow, en un empat a 1 gol entre el Atlético de Madrid i la ACF Fiorentina. La definició es va disputar el 5 de setembre de 1962, en el Neckarstadion de Stuttgart, a on l'equip madrileny va derrotar al equip italià per 3 gols a 0. Així el club va aconseguir el seu unic trofeu europeu.
El 15 de maig de 1974 Atlético de Madrid va disputar la final de la Copa de Campions de Europa 1973-74 contra el FC Bayern München. El partit va finalitzar amb empat a zero, que va obligar a disputar una prórroga. En la prórroga, Luis Aragonés va adelantar al Atlético de Madrid amb un tir de falta. A trenta segons de la finalització del partid, Georg Schwarzenbeck va empatar el partit amb un tir llunyà. Amb aquest resultat, es va tenir que realitzar un partit de desempatament, el 17 de maig de 1974, a on l'equip madrileny es va presentar totalment desmoralitzat i mermat fisicament, sent vençut per 4 gols a 0.
El equip germà va renunciar a jugar la Copa Intercontinental contra el Club Atlético Independiente de Avellaneda. Per aquest motiu, el Club Atlético de Madrid va disputar el trofeu en dos partits. El primer, jugat a Buenos Aires, va ser de 1 a 0 a favor de Independiente. El 10 de abril de 1975 es va disputar el segon partit a Madrid, a on l'Atlético va guanyar per 2 a 0, amb un gol de Adelardo Rodríguez Sánchez a quatre minuts del final.
En 1980 va asumir la presidencia Ricardo Irezábal.
En 1982 novament varen pasar tres presidents per la administració del club: en primer lloc va asumir la presidencia Antonio del Hoyo, després Agustín Cotorruelo, i finalment Vicente Calderón, en el que seria el seu segon període a càrrec del club.
En 1987 Francisco Castedo.
El 27 de juny de 1987, Jesús Gil va vencer a les eleccions i va asumirla presidencia del Atlético.
El 29 de juny de 1991, l'Atlético de Madrid, amb un equip comandat per Iselin Santos Ovejero Maya, es va proclamar campió de la Copa del Rei per setena vegada després de vencer al RCD Mallorca per 1 a 0, amb un gol d'Alfredo Santaelena a la prórroga.
El 27 de juny de 1992 el club, dirigit per Luis Aragonés va aconseguir la seva vuitena Copa del Rei, després de guanyar per 2 a 0 al Real Madrid Club de Fútbol al Estadi Santiago Bernabéu. Els gols varen ser de Paulo Futre i Bernd Schuster.
El 1 de juliol de 1992 el club es va dir Club Atlético de Madrid S.A.D., després de la formació de la societat anónima esportiva a la qual Jesús Gil era el maxim accionista.
El 10 de abril de 1996, el equip va vencer per 1 a 0 al FC Barcelona a Estadi de la Romareda, coronant-se campió de la Copa del Rei por novena vegada. El 25 de maig de 1996, l'equip dirigit per Radomir Antić es va adjudicar el titol de campió de la primera divisió de la lliga espanyola de fútbol per novena vegada. Aquests dos titols s'en recorden com doblete, que varen trencar al 1996 amb la hegemonía del Real Madrid i el FC Barcelona. Alguns jugadors destacats de la temporada varen ser José Luis Pérez Caminero, Diego Simeone, Milinko Pantić i Kiko, entre d'altres.
El jutge Manuel García Castellón va decretar la intervenció del club el 22 de decembre de 1999, data en la cual el jutge va eliminar a Jesús Gil de la presidencia, nomenant com administrador judicial amb ple drets a Luis Manuel Rubí Blanc. Gil, acusat d'apropiació ilícita de 9.427.000.000 pessetes, torna a la presidencia sota vigilancia el 12 de abril de 2000.
El 7 de maig de 2000, el club va baixar a la segona divisió, després d'empatar contra el Real Oviedo. En la direcció técnica, ni Fernando Zambrano, ni Marcos Alonso varen aconseguir l'ascens el primer any. L'Atlético va retornar a primera divisió el 28 d'abril de 2002, amb un equip comandat per Luis Aragonés. Aquest període es coneix com els dos añitos en el infierno.
En 2003 va asumir la presidencia Enrique Cerezo.
[edita] Presidència
L'actual president del Club Atlético de Madrid es Enrique Cerezo, un productor cinematogràfic que va assumir el carrec el 2003, després de la dimisió de Jesús Gil.
Julián Ruete i Vicente Calderón han estat els dos unics presidents que han estat escollits en dues oportunitats diferents. Ruete va exercir el seu primer mandat entre 1912 i 1919, i el segon 1920 i 1923. Calderón per la seva part va exercir el seu primer mandat entre 1964 i 1980, i el segon entre 1982 i 1987.
Sumant els seus dos mandats, es Vicente Calderón el president que més anys ha exercit el càrrec: 21 anys en total. Calderón, amb Jesús Gil, son els dos mandataris que més anys han exercit la presidència de manera contínua, amb 16 anys a la llotja.
|
|
[edita] Uniforme
La primera equipació del Club Atlético de Madrid està composat per una samarreta amb franjes verticals blanques i tres franjes vermelles (siguent la franja central vermella), un pantaló blau i mitges vermelles amb volta blanca.
La segona equipació es formada per una samarreta de meitad en franja vertical vermella i meitad en franja vertical blanca, un pantaló vermell, i mitges blanques amb volta vermella. Aquesta equipació, creada per a la temporada 2006/07, ha estat objecte de polémica entre els aficionats del club, ja que a la majoría li agrada més la típica samarreta de franjes vermelles i blanques.
La tercera equipació es formada per una samarreta de meitat en franja vertical blau y meitad en franja vertical blanca, un pantaló blau, i mitgetes blaves amb volta groga.
Durant la temporada actual, les tres samarretes, fabricades per Nike, porten com a publicitat al espai central el logo del fabricant d'automobils surcoreà Kia Motors. De manera adicional la samarreta porta a la banda dorsal el logo de la empresa d'electrónica nipona Kyocera. El pantaló porta el logo de Asisa.
Inicialment, la samarreta de la primera equipació del Athletic Club de Madrid va ser meitat en franja vertical blau i meitad en franja vertical blanca, els pantalons negres o blancs, i les mitges negres[1], semblant a la equipació del Athletic Club de Bilbao (quins compraben els uniformes del Blackburn Rovers Football Club). Un día, quan un representant del club bilbaí va viatgar en vaixell al sur d'Anglaterra cercant els nous uniformes, no va aconseguir els uniformes del Blackburn Rovers i va comprar els uniformes del Southampton Football Club (equipació que l'Athletic de Bilbao va adoptar totalment). Finalment aquestes samarretes varen ser introduides pel directiu i jugador Juan Elorduy des de Bilbao[2], i el club les va adoptar pero mantenint el color dels pantalons blaus i les mitges negres. El 22 de gener de 1911 es va estrenar la primera samarreta blanca i vermella del equip.
Degut als colors de la samarreta, al equip se'l diu frequentment colchoneros donat que antigament els matalassos estaben recoberts per una tela amb franjes vermelles i blanques.
| Primera Divisió Espanyola 2006-2007 | ||
 Llevant - Osasuna - Racing de Santander - Real Madrid - Real Sociedad - Recreativo de Huelva - Sevilla - València - Vila-real - Zaragoza |
||
ca:Club Atletico de Madrid
